| Abstract: |
Es ressegueix l'evolució de la traducció al català d'obres en castellà, des de les iniciatives de traduir el 'Quixot' durant la Renaixença, passant per la traducció d'obres en castellà d'autors catalans del XIX a la "Biblioteca Popular Barcino", fins a la traducció de poesia hispanoamericana en revistes catalanes de l'exili com 'Ressorgiment' o 'Catalunya', així com també l'onada de traduccions de novel·les del realisme social (Francesc Candel, Josep M. Gironella. . . ) en la dècada dels anys seixanta. S'insisteix que si les traduccions només es valoren en funció de la comunicació, la traducció al català, en conjunt, és innecessària perquè ja existeixen traduccions de la majoria d'obres fetes en castellà. El valor cultural, però, és insubstituïble. |