Algunes anomalies en l'evolució de la E del llatí vulgar en el català de Mallorca

Data:	2006
Resum:	Joan Ignasi Servera estudia l'evolució de la e tònica del llatí vulgar en mallorquí. D'entrada, l'autor explica els precedents del vocalisme llatí, especialment pel que fa a l'evolució de la e llarga cap a la e tancada i de la e curta cap a la e oberta. Aquest pas, aclomplert en el llatí vulgar, és comú a totes les llengües romàniques. A partir d'aquí, però, s'estudia l'evolució de la e tònica en català de Mallorca, que dóna una vocal neutra tònica. Aquest tret del vocalisme mallorquí no és, avui dia, productiu, i els mots que l'haurien de comprendre s'acaben pronunciant amb e oberta o bé tancada. Les interferències del català oriental i del castellà expliquen, en part, aquesta anomalia.
Document:	Estudi
Matèria:	Lingüística històrica ; Processos fonètics i fonològics ; Llatí ; Català ; Mallorquí ; Fonètica i fonologia ; Interferències lingüístiques ; Dialectes orientals ; Espanyol
Publicat a:	Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 17 (2006), p. 343-356 (Materials i bibliografies) , ISSN 2013-9527

L'article a RACO

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2023-09-23

El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.

Els administradors del sistema han estat avisats.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat