| Resum: |
Joan Ignasi Servera estudia l'evolució de la e tònica del llatí vulgar en mallorquí. D'entrada, l'autor explica els precedents del vocalisme llatí, especialment pel que fa a l'evolució de la e llarga cap a la e tancada i de la e curta cap a la e oberta. Aquest pas, aclomplert en el llatí vulgar, és comú a totes les llengües romàniques. A partir d'aquí, però, s'estudia l'evolució de la e tònica en català de Mallorca, que dóna una vocal neutra tònica. Aquest tret del vocalisme mallorquí no és, avui dia, productiu, i els mots que l'haurien de comprendre s'acaben pronunciant amb e oberta o bé tancada. Les interferències del català oriental i del castellà expliquen, en part, aquesta anomalia. |
visitant ::
identificació
