Algunes anomalies en l'evolució de la E del llatí vulgar en el català de Mallorca

Fecha:	2006
Resumen:	Joan Ignasi Servera estudia l'evolució de la e tònica del llatí vulgar en mallorquí. D'entrada, l'autor explica els precedents del vocalisme llatí, especialment pel que fa a l'evolució de la e llarga cap a la e tancada i de la e curta cap a la e oberta. Aquest pas, aclomplert en el llatí vulgar, és comú a totes les llengües romàniques. A partir d'aquí, però, s'estudia l'evolució de la e tònica en català de Mallorca, que dóna una vocal neutra tònica. Aquest tret del vocalisme mallorquí no és, avui dia, productiu, i els mots que l'haurien de comprendre s'acaben pronunciant amb e oberta o bé tancada. Les interferències del català oriental i del castellà expliquen, en part, aquesta anomalia.
Documento:	Estudi
Materia:	Lingüística històrica ; Processos fonètics i fonològics ; Llatí ; Català ; Mallorquí ; Fonètica i fonologia ; Interferències lingüístiques ; Dialectes orientals ; Espanyol
Publicado en:	Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 17 (2006), p. 343-356 (Materials i bibliografies) , ISSN 2013-9527

L'article a RACO

El registro aparece en las colecciones:
Tipo de documento > Estudios

Registro creado el 2009-11-30, última modificación el 2023-09-23

El sistema ha encontrado un error mientras gestionaba su petición.

Los administradores del sistema han sido avisados.

En caso de duda, póngase en contacto con p.traces@uab.cat