|
|
|||||||||||||||
|
Cerca | Ajuda | Departament de Filologia Catalana UAB | Sobre Traces | Català English Español | ||||||||||
| Pàgina inicial > Traces. Catàleg > D'Orange a Beniarjó (passant per Florència). Una interpretació dels "estramps" catalans / |
| Data: | 1999 |
| Resum: | Del resum de l'article: "Els «estramps» són una forma mètrica característica de la poesia catalana del segle XV. El seu tret distintiu rau en l'absència de rima on cada línia acaba amb un paroxíton de dues síl·labes fonèticament aspres per les quals de vegades no hi ha rima possible i que freqüentment són una cita d'altres poetes. Aquest treball es proposa d'explicar aquest gènere poètic a partir de trobadors com Raimbaut d'Aurenga i Arnaut Daniel. Sorprenentment, tanmateix, als autors més antics d'«estramps» hi aflora una altra influència palesa, fins ara força ignorada: la de Dante Alighieri i especialment la seva 'rime petrose'. A més a més, l'únic precedent de l'ús de versos sense rima (amb "rima negativa" o "sense relació") es troba a la lírica italiana medieval. Així doncs, l'estudi d'aquesta forma mètrica particular donarà llum al coneixement literari dels poetes catalans del segle XV)". |
| Document: | Estudi |
| Matèria: |
Edat mitjana ;
Poesia trobadoresca ;
Poesia catalana ;
Poesia italiana ;
Estil literari ;
Tècniques literàries ;
Influència literària ;
Mètrica ;
Sextina Arnaut Daniel |
| Publicat a: | Mot so razo, Núm. 1 (1999), p. 32-39 (Catalunya i els trobadors) |
L'article a RACÓ |
El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.
Els administradors del sistema han estat avisats.
En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat