|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
Ausiàs March
/
Di Girolamo, Costanzo
Di Girolamo cita les primeres publicacions de l'obra d'Ausiàs March que es feren en el segle XVI i les traduccions posteriors dels seus poemes a diverses llengües així com adaptacions al català modern.
Catalan Writing. Barcelona, Núm. 17-18 (2002, Novembre), p. 30
|
|
|
4.
|
The Troubadours
/
Di Girolamo, Costanzo
L'autor comenta sintèticament els aspectes bàsics de la lírica trobadoresca. Es refereix a la dificultat de traduir els textos dels trobadors a causa de la connotació de molts conceptes i, finalment, fa referència a una traducció al català de 60 poemes feta per Alfred Badia.
Catalan Writing. Barcelona, Núm. 17-18 (2002, Novembre), p. 26
|
|
|
5.
|
La 'Divina Comèdia' en català
/
Di Girolamo, Costanzo ;
Labrado, Víctor G. (Trad.)
Estudi de les tres traduccions al català de la 'Divina Comèdia' de Dante a càrrec d'Andreu Febrer, Josep M. de Sagarra i Joan Francesc Mira des del punt de vista mètric i interpretatiu. Inclou alguns versos de les tres versions acompanyats de l'original per il·lustrar el seu estudi.
L'Espill. Segona època. València, Segona època, núm. 7 (2001, Primavera), p. 131-140
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
Fuster, escèptic, irònic i herètic
/
Di Girolamo, Costanzo ;
Massip, Cinta (Trad.)
Girolamo parteix de la tesi del poeta i crític italià Alfonso Berardinelli segons el qual la novel·la no és el gran gènere literari d'aquest segle sinó que és l'assaig. A partir de la reivindicació de l'assaig, s'estableixen paral·lelismes entre la literatura catalana contemporània i la italiana en la mesura que la major riquesa d'ambdues és la tradició assagística, més que no pas la novel·lística. [...]
Lletra de Canvi. Barcelona, núm. 42 (1997, Primer Trimestre), p. 9-11
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
Ausiàs March i la tradició occitana
/
Di Girolamo, Costanzo
L'autor estudia en quina mesura Ausiàs March coneixia els trobadors clàssics i de quines fonts manuscrites se servia. També considera el context literari català quant a la pervivència de la tradició trobadoresca, l'opció lingüística del poeta i l'ús que feia dels gèneres lírics. [...]
Avui Cultura. Barcelona (1997, 23 d'abril), p. 38-42
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.