| Resum: |
Émilienne Rotureau analitza 'El dia que va morir Marilyn' amb l'atenció centrada en els aspectes lingüístics. D'entrada, n'espigola els termes estrangers (francesos, anglesos i italians) i passa, després, a debatre el tipus de llengua amb què juga l'obra (català castellanitzat o castellà catalanitzat), sense obviar les connotacions sociolingüístiques que hi ha al darrere, reflex de la societat barcelonina del moment. La novel·la és llegida, doncs, com un autèntic fresc de la societat del temps que reflecteix, sobretot dels hàbits culturals de les classes populars i mitjanes: l'impacte del cinema, per exemple, és un dels temes preponderants. En aquest entorn, els hàbits lingüístics dels personatges, i la manera com això es reflecteix a nivell lèxic, les interferències, els barbarismes, etc. , formen un mosaic dotat d'"humour, dérision et esprit critique" que "fait franchir au lecteur avec une incroyable légèreté". |
visitant ::
identificació
(1942-2003) 
