| Resum: |
Adelaida Martín-Valverde comenta d'entrada la recerca per part de Maria Aurèlia Capmany de models d'una tradició literària femenina, i com aquesta recerca s'orienta sobretot cap a la literatura anglosaxona, adoptant com a referent essencial a Virginia Woolf. L'estudi, tot seguit, examina la relació intertextual entre 'Quim/Quima', de l'escriptora catalana, i 'Orlando', de Woolf. L'autora de l'estudi es pregunta quin tipus d'imitació du a terme Capmany: "pastiche, plagio, parodia?". L'autora detecta que en alguns moments Capmany utilitza el text de Woolf com si fos un pastitx, "pues ha calcado con exactitud la estructura abierta del modelo, la trama, algunas escenas y la acción". En altres moments hi detecta un plagi, i posa un exemple d'una escena copiada, on es modifica només el marc temporal i espacial. Pel que fa a la paròdia, destaca que Capmany utilitza en ocasions la paròdia de manera semblant a Woolf: "Ambas autoras la utilizan como uno de los recursos irónicos básicos en su objetivo político común de subvertir la autoridad de la ideología patriarcal dominante, la cual se les presenta como el discurso monológico y oficial de su cultura". En aquest sentit, s'utilitza la rialla com a defensa, la ironia per a disfressar els atacs, i es destaca l'interès envers la "desconocida historia de la mujer". Dos aspectes més a destacar són que, en primer lloc, tant Woolf com Capmany practiquen una crítica al cànon literari anglès i català, respectivament, i en segon lloc, que ambdues fan una "revisión de los roles sexuales tradicionales". Finalment, l'autora destaca l'homenatge que suposa la novel·la de Capmany envers Woolf, tot i que Capmany explicita molt més uns objectius didàctics, ideològics. |
visitant ::
identificació
;
Woolf, Virginia 
