| Resumen: |
L'estudi analitza la producció de literatura infantil a Catalunya durant el primer terç del segle XX, centrant-se en la figura de Josep M. Folch i Torres. Després d'unes breus consideracions sobre les característiques generals d'aquest tipus de literatura, Albertí s'atura en els inicis novel·lístics de l'autor ja que hi ha determinats elements que prefiguren la seva producció infantil (trets estilístics i de llenguatge, mena de personatges, relatiu allunyament respecte al Noucentisme,. . . ). A partir de 1909 Folch i Torres passa a escriure únicament per a infants, coincidint amb la seva entrada a la redacció d''En Patufet': comença l'etapa de màxima popularitat de l'escriptor, que concebia la literatura infantil com una eina educadora; amplia, progressivament, el seu camp d'acció, enceta la secció "Pàgines viscudes" i crea la "Biblioteca Gentil" i la "Biblioteca Patufet". Malgrat una popularitat sense comparació i uns tiratges amplíssims, Folch i Torres es veu apartat dels cercles intel·lectuals, perquè és considerat un autor carrincló i mala influència per als lectors (els quals, però, no deixaran de llegir-lo). Per acabar, Albertí comenta de manera comparativa els casos de Josep Carner, Carles Riba i Lola Anglada a través de la seva producció infantil, i determina, a grans trets, una divisió entre Riba i Carner, vinculats al Noucentisme, i Anglada i Folch i Torres. |
visitante ::
identificación
(1880-1950) ;
Carner, Josep 
