|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
Quim Monzó: la mirada de la sospita
/
Gaillard, Valèria
Sobre l'enfocament narratiu de l'obra de Quim Monzó, un enfocament innovador que connecta la seva obra amb el corrent postmodern. L'autora parla de l'aproximació de Quim Monzó al fet literari a través dels articles de teoria literària de John Barth que Monzó traduí per a la revista 'Els Marges'.
2019
Revista de Catalunya, Núm. 306 (abril-maig-juny 2019), p. 173-181 (Revista dels llibres)
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
"No és més natural, ni fa modern, canviar mots catalans per espanyols"
/
Riera, Miquel
L'autora presenta la novel·la citada, 'I la mort tindrà el seu domini' , que vol ser "un homenatge a la llengua catalana". Rosa Calafat enllaça l'ús que els personatges de la seva obra fan de la variant mallorquina amb una reivindicació de la riquesa del català col·loquial: "això sí que és una reivindicació total i absoluta, el llenguatge col·loquial català, de Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó, és riquíssim; en canvi, el llenguatge de segona oralitat, el llenguatge mediàtic, de les nostres telesèries i dels programes d'humor, sembla que necessiti les crosses de l'espanyol per poder caminar. [...]
2019
Avui, 3 juliol 2019, p. 32-33 (Cultura i espectacles. Entrevista)
|
|
|
7.
|
|
|
Lluís Solà: poeta, dramaturg i assagista
/
Rubio, Carme ;
Codina, Francesc ;
Abrams, Sam ;
Solà i Sala, Lluís ;
Coll Mariné, Jaume (Presentació de l'acte) ;
Safont i Plumed, Joan (Presentació de l'acte) ;
Secció Llengua i Literatura. Ateneu Barcelonès ;
Ateneu Barcelonès ;
Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris. Universitat de Vic ;
Universitat de Vic
Enregistrament de l'acte "Lluís Solà: poeta, dramaturg i assagista", celebrat a l'Ateneu Barcelonès el 8 de maig del 2019. Taula rodona amb Carme Rubio, Francesc Codina i Sam Abrams, moderada per Jaume Coll, al voltant de l'obra de Lluís Solà. [...]
Barcelona : Ateneu Barcelonès, 2019
|
|
|
8.
|
|
|
Salvador Espriu i la llengua catalana. Sobre 'Primera història d'Esther' i algun altre text
/
Bonet, Sebastià
"Em referiré a tres textos que, per raons diverses, es poden agafar com a fites força instructives de la decisiva intervenció d'Espriu en la llengua catalana. En primer lloc, a 'Primera història d'Esther', obra teatral escrita els anys 1947–48, que és el text que conec amb més detall i en relació amb el qual aportaré alguna dada estadística que considero molt significativa; en segon lloc, a la narració 'Sota la fredor parada d'aquests ulls', text de l'any 1959 que suposa el retorn d'Espriu a la narrativa, un gènere que havia deixat de cultivar des de la fi de la guerra civil; i finalment a la novel∙la 'El doctor Rip', text que té la particularitat que se'n coneixen dues versions molt diferents, una de l'any 1931, a l'inici mateix de la carrera literària de l'autor, i una altra dels anys 1972–78, que pot considerar-se com una mostra definitiva de l'últim estadi de la seva escriptura".
2010
Zeitschrift für Katalanistik, Núm. 23 (2010), p. 3-15 (Monogràfic: "La més clara paraula - Homenatge a Salvador Espriu amb motiu dels 25 anys de la seva mort")
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.
