El llenguatge eròtic, un llenguatge efímer

Data:	1989
Resum:	L'autor constata el fet que, si bé el camp semàntic més ric en sinònims és el relacionat amb l'activitat sexual, la multiplicitat de designacions només és comparable a la rapidesa amb què desapareixen unes formes i són substituïdes per altres. En el món modern, Rossich afirma que la majoria d'expresions que designen els objectes i les actuacions sexuals són castellanismes. És a dir, curiosament una activitat que pertany a l'esfera privada ha estat molt permeable a la penetració de barbarismes de tota mena. L'autor intenta explicar el fenomen de substitució lingüística com un procés sociolingüístic més que no pas estilístic o literari: l'ús d'una llengua distinta a la pròpia marca un nivell de joc i de distanciament que contribueix a arrelar les formes noves en detriment de les genuïnes.
Document:	Estudi
Matèria:	Llengua oral ; Erotisme ; Escatologia ; Interferències lingüístiques ; Català ; Espanyol
Publicat a:	L'Avenç. Barcelona, núm. 123 (1989, Febrer), p. 34-51 (Monogràfic: L'erotisme a la cultura catalana) , ISSN 0210-0150

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2023-09-24

El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.

Els administradors del sistema han estat avisats.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat