| Resum: |
L'autor constata el fet que, si bé el camp semàntic més ric en sinònims és el relacionat amb l'activitat sexual, la multiplicitat de designacions només és comparable a la rapidesa amb què desapareixen unes formes i són substituïdes per altres. En el món modern, Rossich afirma que la majoria d'expresions que designen els objectes i les actuacions sexuals són castellanismes. És a dir, curiosament una activitat que pertany a l'esfera privada ha estat molt permeable a la penetració de barbarismes de tota mena. L'autor intenta explicar el fenomen de substitució lingüística com un procés sociolingüístic més que no pas estilístic o literari: l'ús d'una llengua distinta a la pròpia marca un nivell de joc i de distanciament que contribueix a arrelar les formes noves en detriment de les genuïnes. |