El llenguatge eròtic, un llenguatge efímer

Fecha:	1989
Resumen:	L'autor constata el fet que, si bé el camp semàntic més ric en sinònims és el relacionat amb l'activitat sexual, la multiplicitat de designacions només és comparable a la rapidesa amb què desapareixen unes formes i són substituïdes per altres. En el món modern, Rossich afirma que la majoria d'expresions que designen els objectes i les actuacions sexuals són castellanismes. És a dir, curiosament una activitat que pertany a l'esfera privada ha estat molt permeable a la penetració de barbarismes de tota mena. L'autor intenta explicar el fenomen de substitució lingüística com un procés sociolingüístic més que no pas estilístic o literari: l'ús d'una llengua distinta a la pròpia marca un nivell de joc i de distanciament que contribueix a arrelar les formes noves en detriment de les genuïnes.
Documento:	Estudi
Materia:	Llengua oral ; Erotisme ; Escatologia ; Interferències lingüístiques ; Català ; Espanyol
Publicado en:	L'Avenç. Barcelona, núm. 123 (1989, Febrer), p. 34-51 (Monogràfic: L'erotisme a la cultura catalana) , ISSN 0210-0150

El registro aparece en las colecciones:
Tipo de documento > Estudios

Registro creado el 2009-11-30, última modificación el 2023-09-24

El sistema ha encontrado un error mientras gestionaba su petición.

Los administradores del sistema han sido avisados.

En caso de duda, póngase en contacto con p.traces@uab.cat