| Resum: |
L'autor de l'article parteix de la base que els jocs de paraules semblen sempre intraduïbles. A tot estirar, s'invoca el talent literari del traductor com a únic criteri vàlid d'equivalència. Tanmateix, afirma, certs autors contemporanis presenten una manera peculiar d'utilització del joc de paraules, alhora com a fenomen d'enunciació i com a signe. Només la consideració sistemàtica de les diferents figures que afecten al significat, o sia a la substància fònica dels mots, ens permetrà dibuixar, tot partint de la retòrica, una perspectiva suficient que depassi les interpretacions que tendeixen a reduir-lo, massa sovint, a una mera qüestió d'estil individual. |
visitant ::
identificació
