Paranomàsia i homofonia en el joc de paraules

Fecha:	1998
Resumen:	L'autor de l'article parteix de la base que els jocs de paraules semblen sempre intraduïbles. A tot estirar, s'invoca el talent literari del traductor com a únic criteri vàlid d'equivalència. Tanmateix, afirma, certs autors contemporanis presenten una manera peculiar d'utilització del joc de paraules, alhora com a fenomen d'enunciació i com a signe. Només la consideració sistemàtica de les diferents figures que afecten al significat, o sia a la substància fònica dels mots, ens permetrà dibuixar, tot partint de la retòrica, una perspectiva suficient que depassi les interpretacions que tendeixen a reduir-lo, massa sovint, a una mera qüestió d'estil individual.
Documento:	Estudi
Materia:	Traducció al català ; Jocs de llenguatge
Publicado en:	Quaderns. Revista de Traducció. Bellaterra, núm. 2 (1998), p. 45-56 (Articles) , ISSN 2014-9735

El registro aparece en las colecciones:
Tipo de documento > Estudios

Registro creado el 2009-11-30, última modificación el 2023-09-24

El sistema ha encontrado un error mientras gestionaba su petición.

Los administradores del sistema han sido avisados.

En caso de duda, póngase en contacto con p.traces@uab.cat