| Resum: |
Aplicació de la categoria del "conflicte lingüístic" de la historiografia catalana a l'època pre-renaixentista: aquesta època mostra una estructura sociolingüística caracteritzada en general per l'absència d'una consciència del conflicte lingüístic. La polèmica sobre l'ortografia catalana que va tenir lloc al 'Diario de Barcelona' sembla, per això, més la realització d'un gènere literari amb la finalitat de distreure el públic, que no una discussió seriosa. No obstant, s'hi manifesten dues actituds lingüístiques que són típiques en l'època: d'una banda, un "bilingüisme feliç", que tot i articular-se en castellà estima el català i la seva tradició filològica, negant d'aquesta forma el procés de substitució del català pel castellà. De l'altra, una posició "frustrada" que reconeix aquest procés sense tenir (encara) els mitjans per a una defensa del català. Per a ambdues posicions el castellà és el punt de referència i imprescindible com a llengua culta. |
visitant ::
identificació
;
Capmany, Antoni de 
