|
1.
|
|
|
Diglòssia 'citoyenne'
/
Ortega, Rudolf
Últim fragment: "De la mà de Manuel Valls, Ciutadans sembla haver renunciat a la defensa del bilingüisme per articular un discurs obertament a favor de la diglòssia, en la millor tradició francesa de relegar la diversitat lingüística a l'àmbit merament afectiu i vehicular l'estat nació i els valors universals a llengües que són de debò. [...]
2018
El País. Quadern, Núm. 1735 (12 juliol 2018), p. 7 (Brou de llengua)
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
|
Sobre la vigència de la sociolingüística del conflicte i la noció de normalitat lingüística
/
Vila i Moreno, F. Xavier (Universitat de Barcelona)
De l'abstract: "En aquest article s'aborden dues preguntes plantejades en el marc de la revisió històrica de la sociolingüística catalana: fins a quin punt continuen essent vàlids els plantejaments de l'anomenada sociolingüística del conflicte? Com hauria de definir-se la normalitat lingüística per a una llengua com el català? Després de repassar breument la presència de la noció de conflicte en la sociolingüística catalana i internacional, hom argumenta que bona part dels pressupòsits bàsics d'aquell enfocament continuen essent vàlids, molt especialment si se circumscriuen al tipus de societats per als quals van ser desenvolupats. [...]
2016
Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 26 (2016), p. 199-217 (Secció miscel·lània)
|
|
|
6.
|
|
|
La Introducció del concepte de llengua oficial a l'ordenament jurídic espanyol (1902-1931)
/
Escribano, Daniel
De l'abstract: "Aquest article ressegueix el procés d'introducció del concepte de llengua oficial en l'ordenament jurídic espanyol. S'hi exposa que, tot i que el castellà operés de facto com a llengua de les administracions públiques, no hi hagué, durant el període resseguit, cap disposició normativa que declarés formalment oficial aquesta llengua i que el fet que anés apareixent, primer en declaracions verbals de representants governatius i, després, en normes de rang inferior, i que, finalment, fos declarada llengua oficial en seu constitucional respongué a les reivindicacions de reconeixement oficial de la llengua catalana promogudes pel catalanisme polític, i, doncs, operà com a mesura reactiva per a consolidar la preeminència jurídica del castellà. [...]
2015
Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 25 (2015), p. 213-229 (Secció miscel·lània)
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.
