Resum: |
En el primer estudi, "Algunes puntualitzacions a la cronologia de 'la Decadència'", Fuster fa consideracions generals sobre la decadència des d'un punt de vista centrat en l'oblit del català com a llengua literària i la castellanització de les classes altes. El segon estudi, titulat "Plantejaments històrics del teatre valencià", fa un repàs a la tradició dramàtica valenciana d'aquesta època, analitzant-ne les implicacions lingüístiques: misteris, obres per al Corpus, entremesos, representacions de companyies castellanes, obres en castellà, el caràcter "realista" de la presència del català en les obres, l'espectacle teatral popular, etc. "Prosa i lectura entre els valencians de 'la Decadència'" fa una anàlisis similar però en el terreny prosístic: recepció renaixentista de la tradició del XV, la qüestió de la pèrdua de la moda estilística de "valenciana prosa", l'ús del català per part dels homes de lletres erasmistes, la prosa privada i domèstica, els dietaris, i altres textos com la 'Rondalla de rondalles'. El darrer estudi repassa la "Llengua i literatura al País Valencià en el primer terç del segle XIX", descobrint els indicis d'allò que podríem anomenar "pre-Renaixença": Baptista Escorigüela, Onofre Soler, Just Pastor Fuster; les actituds davant el "llemosí". L'apèndix edita l'obra de Vicent Manuel Branchat i Alfonso, 'Més s'aprècien els dinés que la sanch y el parentesch'. |