Multimodalitat i dixi d'espai en joves catalans multilingües / Jaume Fitó Pardo ; director de tesi Lluís Payrató
Fitó Pardo, Jaume
Payrató, Lluís (Direcció de tesi)
Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona

Publicació: [Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2009
Descripció: 1 recurs en línia (373 pàgines)
Resum: Abstract de l'autor: "Aquesta tesi se centra en l'estudi del fenomen de la dixi, concretament de la dixi d'espai en català, castellà i anglès, des d'una perspectiva multimodal que té en compte tant la part verbal com la part no verbal d'aquest fenomen. La dixi és concebuda, des d'un punt de vista lingüístic, com un fenomen que permet d'observar la connexió entre trets estructurals del llenguatge i dominis contextuals específics, particularment, en el cas que ens ocupa, en l'eix espacial. Aquesta connexió ve donada pel fet que certs mecanismes no verbals actuen també com a recursos díctics en molts registres i situacions corrents en la llengua oral, i és per aquesta raó que són necessaris estudis sobre la relació entre aquells per tal d'incrementar el nostre coneixement sobre la sincronització i la coordinació dels senyals multimodals, els quals són una font de comunicació constant en el nostre dia a dia. Aquesta tesi ha estat possible gràcies al fet de disposar del corpus Corpus CAP (Corpus Audiovisual Plurilingüe). Es tracta d'un corpus multimodal -es disposa del so i la imatge gravada-, multilingüe -en català, castellà i anglès- i multitextual -textos narratius, descriptius, expositius, instructius i argumentatius- que inclou l'enregistrament de 12 informants, cadascuna de les quals va produir 30 textos (10 en cada llengua) fins a conformar un total de 360 textos. Els textos instructius d'aquest corpus -en total, 36 textos- van permetre la integració de l'anàlisi dels elements verbals de la dixi d'espai amb la dels seus corresponents elements no verbals, tenint en compte també les diferències entre les tres llengües del corpus. Aquesta tesi acompleix quatre objectius específics: En primer lloc, s'analitzen quins són els elements que en català, en castellà i en anglès gramaticalitzen la dixi d'espai en el nostre corpus. En segon lloc, es posen en relació aquests elements díctics verbals amb el seu context, és a dir, amb els trets no verbals de la situació comunicativa, de tal manera que s'observen uns patrons gestuals generals per a uns díctics d'espai determinats amb uns valors semàntics determinats. En tercer lloc, a partir de la divisió en diferents fases dels diversos gestos, s'analitza la relació entre la parla i la gestualitat dels díctics d'espai en termes de coordinació temporal. D'altra banda i estretament relacionat amb aquest objectiu, es posen a prova dues teories sobre la relació entre el gest i la parla: la teoria interactiva de la parla i el gest (Furuyama 2002) i la teoria balística (Levelt 1985; De Ruiter 1998). Per últim, s'estableixen les semblances i les diferències, tant pel que fa als patrons gestuals com pel que fa a la coordinació temporal, entre els tres grups d'informants del corpus i les diferents llengües que s'usen, tenint en compte que són la L1, L2 i L3 de les informants. De la mateixa manera, es té en compte també les diferències que hi ha causades per l'estil personal de les informants. Pel que fa a la metodologia, cada un dels textos del corpus va ser recollit amb dues càmeres de vídeo digitals i va ser emmagatzemat per, posteriorment, ser analitzat mitjançant el programa ELAN (EUDICO Language Annotator), una eina d'anotació creada pel Max Planck Institute for Psycholinguistics que permet crear, editar, visualitzar i cercar anotacions per a dades audiovisuals. Amb aquesta eina es marcaren tant els díctics com els seus corresponents trets no verbals, i a partir dels díctics d'espai trobats prèviament en els documents de text, es cercaren les imatges que hi corresponien i s'hi afegiren totes aquelles informacions rellevants per a la descripció i anàlisi dels patrons gestuals. També es segmentaren els gestos en diferents fases (Kendon 2004)".
Contingut: L'annex 1 (p. 353-354) fa referència a les convencions de transcripció aplicades al llarg del treball; l'annex 2 (p. 355) enumera i exemplifica les convencions per a la transcripció no verbal; l'annex 3 (p. 356-357) exemplifica, a través de diverses taules, la codificació dels textos i els gestos ; l'annex 4 (p. 358-372) inclou una taula que detalla els diversos díctics i trets no verbals estudiats
Nota: Inclou un apartat de conclusions (p. 309-339) i referències bibliogràfiques (p. 339-351)
Nota: Tesi doctoral. Director: Lluís Payrató. Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Data de defensa: 4 desembre 2009
Document: Estudi
Matèria: Teoria lingüística ; Lingüística ; Llenguatge ; Multilingüisme ; Pragmàtica ; Discurs-text oral ; Discurs-text escrit ; Català ; Espanyol ; Anglès



La tesi al Repositori Digital de la UB

La tesi al TDX

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

 Registre creat el 2018-03-14, darrera modificació el 2023-04-03



   Favorit i Compartir