Resultats globals: 181 registres trobats en 0.01 segons.
Traces. Catàleg, 181 registres trobats
Traces. Catàleg 181 registres trobats  1 - 10següentfinal  anar al registre:
1.
Llengua oral i models de parla: el 'grau zero' en l'oralitat? / Payrató, Lluís (Universitat de Barcelona)
Del resum de l'article: "La llengua oral s'ha revalorat en molts sentits des de fa uns anys, en bona part justament per l'impacte del que s'ha convingut a anomenar 'noves tecnologies', i segurament també perquè s'ha tornat a apreciar la necessitat d'una retòrica i d'una estilística (més o menys basades en les tradicionals) i perquè la pragmàtica, la sociolingüística i l'anàlisi del discurs l'han feta més visible. [...]
2019
Els Marges, Núm. 119 (Tardor 2019), p. 38-51 (Estudis)

Conté un annex en què es reprodueix el discurs de Josep Tarradellas del 23 d'octubre de 1977
   

2.
Propietats pragmàtiques i gramaticals en el desenvolupament de la coreferència pronominal / Perera i Perramon, Joan ; Bel Gaya, Aurora
De l'article: "Un dels factors cabdals per a una comunicació lingüística eficaç es la identificació inequívoca dels referents en el discurs. L'habilitat per arribar a ésser un parlant competent requereix el domini formal i discursiu dels elements especialitzats que desenvolupen aquesta funció. [...]
2011
Zeitschrift für Katalanistik, Núm. 24 (2011), p. 183-211 (Articles)  
3.
'Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval' / Mahiques i Climent, Joan
El volum ressenyat consta de quinze estudis entorn la perspectiva pragmàtica de la literatura medieval. Els estudis de Tomàs Martínez i Joan M. Perujo se centren en l'anàlisi de textos catalans.
2019
Llengua & Literatura, Núm. 29 (2019), p. 145-148 (Ressenyes i notes crítiques)  
4.
Reflexions sobre el tractament de la fraseologia catalana en els diccionaris català-alemany (prenent com a exemple unitats amb components religiosos) / Torrent-Lenzen, Aina
Del resum de l'article: "Atès el poc material existent en la fraseografia català-alemany, aquest article, més que representar una anàlisi exhaustiva, vol reunir, a mode de desideràtum, unes poques reflexions sobre el tractament de les locucions catalanes en els diccionaris dirigits a usuaris germanoparlants; alhora, pretén suggerir directrius de teoria i pràctica fraseogràfiques per a un futur hipotètic en què es doni a conèixer en profunditat la riquesa fraseològica catalana al grup esmentat d'aprenents o de professionals".
2011
Zeitschrift für Katalanistik, Núm. 24 (2011), p. 89-107 (Monogràfic: "Estudis a l'entorn del diccionari bilingüe en l'àmbit germanocatalà")  
5.
Els pronoms forts en les oracions existencials del català / Villalba, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona)
De l'abstract: "En aquest article defenso que la distribució restringida dels pronoms forts en les oracions existencials del català és la conseqüència, no pas de l'Efecte de Definitud, com s'ha assumit de manera habitual, sinó de la combinació de les condicions informatives que imposa l'oració existencial, que requereix que el pivot sigui contrastiu, amb la naturalesa pragmàtica del contrast en les formes pronominals, que impedeix la lectura contrastiva justament en aquesta posició. [...]
2018
Caplletra, Núm. 65 (Tardor 2018), p. 69-94 (Miscel·lània)
2 documents
6.
L'acord i el desacord en català en tres gèneres discursius: anàlisi sociopragmàtica / Milà-Garcia, Alba ; López Ferrero, Carmen (Direcció de tesi) ; Bernal, Elisenda (Direcció de tesi) ; Departament de Traducció i de Ciències del llenguatge. Universitat Pompeu Fabra ; Universitat Pompeu Fabra
"Aquesta tesi té com a objectiu principal estudiar l'expressió de l'acord i el desacord en català en tres gèneres discursius diferents: converses col·loquials, reunions i tutories universitàries. [...]
[Barcelona] : Universitat Pompeu Fabra, 2017

L'Annex inclou les fitxes tècniques (p.359-396)

2 documents
7.
Estructures encapsuladores amb valor metadiscursiu en el debat parlamentari / Marín, Maria Josep (Universitat de València) ; Ribera i Condomina, Josep (Universitat de València)
De l'abstract de l'article: "L'encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. [...]
2018
Caplletra, núm. 64 (Primavera 2018), p. 227-252 (Monogràfic: L'encapsulació lèxica: cohesió, coherència i metadiscurs)
2 documents
8.
Multimodalitat i dixi d'espai en joves catalans multilingües / Fitó Pardo, Jaume ; Payrató, Lluís (Direcció de tesi) ; Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona
Abstract de l'autor: "Aquesta tesi se centra en l’estudi del fenomen de la dixi, concretament de la dixi d’espai en català, castellà i anglès, des d’una perspectiva multimodal que té en compte tant la part verbal com la part no verbal d’aquest fenomen. [...]
[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2009

L'annex 1 (p. 353-354) fa referència a les convencions de transcripció aplicades al llarg del treball; l'annex 2 (p. 355) enumera i exemplifica les convencions per a la transcripció no verbal; l'annex 3 (p. 356-357) exemplifica, a través de diverses taules, la codificació dels textos i els gestos ; l'annex 4 (p. 358-372) inclou una taula que detalla els diversos díctics i trets no verbals estudiats

2 documents
9.
La modalització: manifestacions de la subjectivitat lingüística en els discursos acadèmics orals i escrits / Grau i Tarruell, Maria ; Bassols, Margarida (Direcció de tesi) ; Departament de Filologia Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona ; Universitat Autònoma de Barcelona
Es tracta d'un estudi que, tenint en compte que el subjecte parlant és la peça clau de la comunicació i que quan parla interpreta el món a través del seu psiquisme, vol donar compte dels diferents recursos de què disposa aquest parlant per manifestar obertament les seves actituds (i construir així un text dels que s'anomenen subjectius) o per dissimular-les (i produir un text aparentment objectiu). [...]
[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2003
2 documents
10.
La referència en la gramàtica funcional discursiva / Alturo Monné, Núria (Universitat de Barcelona)
Del resum de l'article: L’objectiu d’aquest treball és donar.
compte del concepte de referència des del punt de vista de la Gramàtica Funcional Discursiva (FDG: Hengeveld i Mackenzie 2008, Keizer 2008). D’acord amb aquest model, la referència té un vessant accional (pragmàtic) que cal distingir de la referència denotativa (semàntica). [...]
d’aquesta idea, es comenten algunes possibilitats de codificació morfosintàctica de la referència i s’exposa el paper de la referència en la motivació pragmàtica i semàntica de la coherència discursiva".

2010
Sintagma, Vol. 22 (2010), p. 51-67 (Articles)  

Traces. Catàleg : 181 registres trobats   1 - 10següentfinal  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
No heu trobat el que estaveu cercant? Proveu la vostra cerca a:
Pragmàtica dins Amazon
Pragmàtica dins Google Books
Pragmàtica dins Google Scholar
Pragmàtica dins Google Web
Pragmàtica dins INSPIRE
Pragmàtica dins NEBIS
Pragmàtica dins Scirus