 visitant ::
identificació
|
|||||||||||||||
|
Cerca | Ajuda | Departament de Filologia Catalana UAB | Sobre Traces | Català English Español | ||||||||||
| Pàgina inicial > Traces. Catàleg > Integració lingüística de la població alemanya resident a Mallorca / |
| Data: | 2012 |
| Resum: | "La comunitat lingüística de les Illes Balears està caracteritzada per la coexistència de dues llengües oficials: el català i el castellà. Aquesta convivència, emperò, no ha estat mai del tot equilibrada, ja que la llengua catalana s'ha vist sotmesa al llarg dels segles a les polítiques lingüístiques repressives de l'Estat espanyol, que en moltes ocasions han fet perillar-ne seriosament la seva supervivència. A partir de la segona meitat del segle XX, la política de repressió de la llengua catalana coincideix amb el desenvolupament del turisme de masses i provoca la primera arribada massiva d'immigrants procedents majoritàriament de les comunitats castellanoparlants de l'Estat espanyol. Amb la transició democràtica i des de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, la llengua catalana aconsegueix l'estatus de llengua oficial, juntament amb el castellà, i augmenta la seva presència social en molts àmbits. Tot i això, la freqüència de forces polítiques conservadores en el Govern balear provocarà que la recuperació de la llengua catalana no gaudeixi d'un procés normalitzador adequat. La dedicació quasi exclusiva a la indústria turística fa que el flux de nouvinguts sigui continu i, a partir de la dècada dels noranta, comença a arribar a les Illes un altre tipus d'immigració de fora de l'Estat espanyol. Aquest nou col·lectiu està format per una massa molt heterogènia d'immigrants de diferents parts del món, entre els quals destaquen els europeus, sobretot els procedents del Regne Unit i d'Alemanya. L'augment continu de residents de nacionalitat germànica en les dècades posteriors té com a conseqüència la creació d'una infraestructura social, orientada a oferir els seus serveis a primers residents i turistes, i que funciona bàsicament en la seva llengua materna. Aquest teixit social facilita l'arribada de nous residents i minva les necessitats d'interrelació amb la comunitat lingüística receptora. Paral·lelament, l'explosió demogràfica que pateix l'illa com a conseqüència d'un desenvolupament turístic a gran escala contribueix a un nou procés d'expansió de la llengua castellana que esdevé llengua franca de comunicació entre els diferents grups lingüístics, principalment a zones costaneres i a la capital. En canvi, el català es converteix en una llengua de poca utilitat, atès que la població autòctona utilitza (majoritàriament) el castellà en els seus intercanvis comunicatius amb els residents estrangers. Tots aquests aspectes influeixen de manera decisiva en el procés d'integració lingüística de la població alemanya resident a l'illa i afavoreixen l'ús majoritari de la llengua castellana, que és la que gaudeix d'un prestigi i d'una presència socials més grans, i que és la que «parla tothom». |
| Contingut: | Inclou un annex (p. 265-269) amb el qüestionari emprat per a les enquestes de l'estudi |
| Nota: | Inclou bibliografia de referència (p. 262-264) |
| Document: | Estudi |
| Matèria: | Emigració i immigració ; Actituds lingüístiques ; Català ; Conflicte lingüístic ; Espanyol ; Sociolingüística ; Illes Balears |
| Publicat a: | Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 22 (2012), p. 249-269 (Secció miscel·lània) , ISSN 2013-9136 |
El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.
Els administradors del sistema han estat avisats.
En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat
