Un novel·lista d'imaginació indòmita

Data:	1996
Resum:	Jordi Castellanos explica el posicionament de Joan Santamaria respecte a les característiques i les funcions del gènere novel·lístic a partir d'una anàlisi de la seva obra entre 1924 i 1936: crític amb l'hermetisme i l'elitisme del Noucentisme veia la crítica com un impediment per arribar al "gran públic". L'estudi de la llengua literària i dels personatges a les seves novel·les resulta important per resseguir el seu estil literari caracteritzat pel predomini de "l'extraordinari" (però amb unes solucions antitètiques a Poe) i que sovint satiritzaven el món contemporani. L'estudi es tanca amb una descripció de l'evolució de la seva novel·la cap a caràcters més versemblants.
Document:	Estudi
Matèria:	Novel·la catalana ; 1924-1936 ; Estil literari ; Llengua literària ; Personatges literaris ; Novel·la de ciència-ficció ; Sàtira ; Noucentisme ; 1920X ; 1930X Santamaria, Joan ; Poe, Edgar Allan
Obres:	Santamaria, Joan. Quatre titelles i un ninot Santamaria, Joan. Ma vida en doina . 1924 Santamaria, Joan. La filla d'En Tartarí . 1926 Santamaria, Joan. Adam i Eva . 1936
Publicat a:	Urc. Monografies literàries de Ponent. Tàrrega, núm. 10 (1996, Primavera), p. 44-51, ISSN 1130-1236

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2023-09-23

El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.

Els administradors del sistema han estat avisats.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat