| Date: |
1996 |
| Abstract: |
Jordi Castellanos explica el posicionament de Joan Santamaria respecte a les característiques i les funcions del gènere novel·lístic a partir d'una anàlisi de la seva obra entre 1924 i 1936: crític amb l'hermetisme i l'elitisme del Noucentisme veia la crítica com un impediment per arribar al "gran públic". L'estudi de la llengua literària i dels personatges a les seves novel·les resulta important per resseguir el seu estil literari caracteritzat pel predomini de "l'extraordinari" (però amb unes solucions antitètiques a Poe) i que sovint satiritzaven el món contemporani. L'estudi es tanca amb una descripció de l'evolució de la seva novel·la cap a caràcters més versemblants. |
| Document: |
Estudi |
| Subject: |
Novel·la catalana ;
1924-1936 ;
Estil literari ;
Llengua literària ;
Personatges literaris ;
Novel·la de ciència-ficció ;
Sàtira ;
Noucentisme ;
1920X ;
1930X
Santamaria, Joan 
;
Poe, Edgar Allan
|
| Works: |
Santamaria, Joan.
Quatre titelles i un ninot
Santamaria, Joan.
Ma vida en doina . 1924
Santamaria, Joan.
La filla d'En Tartarí . 1926
Santamaria, Joan.
Adam i Eva . 1936 |
| Published in: |
Urc. Monografies literàries de Ponent. Tàrrega, núm. 10 (1996, Primavera), p. 44-51, ISSN 1130-1236 |
guest ::
login
