Resum: |
L'obra de Carles Lluch se centra en l'estudi dels plantejaments crítics al voltant de les relacions entre el gènere novel·lístic i el pensament catòlic, que van començar a aparèixer a Catalunya a partir de 1925 i fins la guerra civil. Lluch analitza la irrupció a la societat catalana de sectors catòlics durant els anys vint, i estudia la utilització, per part d'aquests, de la literatura amb finalitats propagandístiques en oposició a una creixent laïcització de la societat catalana. Comenta les plataformes de difusió ideològica més destacables, com 'La Paraula Cristiana' 'La Nova Revista' o 'El Matí', i fa esment d'alguns dels seus col·laboradors més rellevants com Capdevila, Romeva o Junoy, el qual introduí Chesterton al país; d'altra banda, analitza la forta influència del catolicisme intel·lectual francès, que va tenir com a conseqüència el coneixement de novel·listes i intel·lectuals com François Mauriac o Jacques Maritain, la creació de la col·lecció "Biblioteca Horitzons" (inspirada en la francesa "Le Roseau d'Or"), i la renovació de les companyies teatrals locals d'inspiració cristiana, influïdes per Henri Ghéon i la seva companyia Les Compagnons de Notre Dame. Aquest estat de coses facilità l'interès per la novel·la com a eix de la creació d'una literatura específicament catòlica. Entre els crítics que provaren de definir el terme des de diverses òptiques cal destacar Montoliu o Moragues (divulgador de Mauriac) pel que fa a la vessant teòrica, i Ràfols o Serrahima com a introductors de Jammes i Baring, respectivament. Lluch conclou l'estudi assenyalant que aquest clima no propicià l'aparició de cap novel·la catòlica en català durant l'etapa estudiada, però que, en canvi, va encetar un ambient favorable que quallaria en els anys cinquanta amb la creació d'obres plenament catòliques. |