| Data: |
2000 |
| Resum: |
Balaguer comença fent unes consideracions generals sobre les relacions entre poesia i realisme al llarg del segles XX i tot seguit se centra ja en la poesia catalana i fa un catàleg dels escriptors que més o menys podrien adscriure's al moviment realista, explica l'operació teòrica dels crítics respecte aquest corrent i n'explica les connexions amb la nova cançó. En el següent punt de l'article, Balaguer detalla més l'explicació de la creació teòrica del realisme i explica alguns dels inconvenients que hi trobaren Ferrater i el mateix Molas anys més tard. Tot i això, Balaguer afirma que realment existeix una poesia neorealista i n'analitza els mecanismes: donar testimoniatge del moment històric, ús del prosaisme, de l'humor, de la ironia, de la paròdia. . . |
| Nota: |
Inclou llistat de referències bibliogràfiques (p. 29-31) |
| Document: |
Estudi |
| Matèria: |
1955-1979 ;
Poesia catalana ;
Realisme històric ;
Neorealisme ;
Crítica literària ;
1950L
Quart, Pere 
(Pseudònim de Joan Oliver) ;
Espriu, Salvador
;
Ferrater, Gabriel
;
Andrés Estellés, Vicent
(1924-1993) ;
Martí i Pol, Miquel
;
Castellet, Josep M.
;
Molas, Joaquim
;
Fuster, Joan
(1922-1992) |
| Publicat a: |
Caplletra. València, núm. 28 (2000, Primavera), p. 19-31 (Monogràfic: El realisme en la literatura catalana de postguerra) , ISSN 2386-7159 |
visitant ::
identificació
