VEGEU TAMBÉ

Josep M. Castellet a l'AELC

Josep M. Castellet a LLETRA

Josep M. Castellet a Endrets, Geografia Literària

Josep M. Castellet al programa Veus Literàries (Edu3.cat)

Mònica Terribas entrevista Josep M. Castellet a "La nit al dia" (TV3)

Josep M. Castellet a "El divan": entrevista de Sílvia Cóppulo (Catalunya Ràdio)

Josep M. Castellet al programa (S)Avis (Canal 33)

Josep M. Castellet: Presentació de "Dietari de 1973" (Fundació Josep Pla)

Emilio Manzano entrevista Josep M. Castellet a "L'hora del lector" (TV3)

El cantautor Raimon entrevista Josep Maria Castellet(TVE Catalunya)

Terenci Moix entrevista Josep Maria Castellet al programa "Terenci a la fresca" (TVE Catalunya)

Castellet i Benet i Jornet a "L'hora del lector" (TV3)

Josep M. Castellet: 'Mai no havíem estat tan bé i, malgrat tot, no n'hi ha prou' (Vilaweb)

«Para escribir mis memorias, solo me sale el catalán» (Entrevista d'Alejandro Luque a M'Sur)

Veinte años de poesía española: entrevista a José María Castellet (Devuélveme la voz)

Héctor Romero Ramos y Pablo Santoro Domingo: "Josep Maria Castellet: Antología, política, poética" (FES)

JOSEP M. CASTELLET (1926-2014)
La síntesi del que havia après a través dels meus contactes la vaig resumir un dia tot explicant a algú que un director literari era un ull, un nas, una orella i una mà: també, certament, un cervell i un savoir faire social, com veurem després.

L'ull no sols per llegir els originals —feina feixuga i obligada que, en part, es delega en lectors de confiança— sinó també i sobretot per copsar la mirada furtiva dels autors candidats a la publicació d'un llibre quan t'expliquen alguna mentida.

El nas és una altra cosa: com un perdiguer, un director literari ha de flairar constantment. No sé ben bé què: els originals, sens dubte, però també els autors, el gerent de l'empresa i, per si de cas, el Consell d'Administració; però, sobretot, l'aire del temps, vull dir, el de l'època històrica i les seves implicacions culturals, el ventijol de la moda, els prestatges de les llibreries, l'estrany, misteriós i anònim lector que llegeix —cas insòlit— un llibre de la casa a la parada de l'autobús. El sou d'un director literari hauria de ser fixat, bàsicament, pel volum i la finor del seu nas.

L'orella —l'oïda— és un altre element imprescindible: cal escoltar tot el que es diu referent a l'ofici, als llibres publicats, a les malvolences dels competidors o a les dels agents literaris; les xafarderies abundantíssimes que circulen sobre els autors, les seves ambicions, la seva vida social i sexual i la seva situació econòmica; els projectes demencials; els fitxatges d'autors, que són com els dels futbolistes, i els dels directors literaris, que són com els dels entrenadors.

La , finalment, ha de ser una mà esquerra i sensual: esquerra, per tal de saber manipular les complexitats del món literari, i sensual, per tal de saber acariciar i tocar els manuscrits, mètode de coneixement que només saben utilitzar els iniciats: és una mena de lectura pel tacte, com una aplicació del mètode Braille per a vidents.

Potser el lector es preguntarà per què em baso, en la meva caracterització, en quatre dels cinc sentits. Certament, no he esmentat el del gust, perquè llepar, xuclar o mastegar un llibre no ajuda al seu coneixement: més aviat fa fàstic. Ara, com que sóc un materialista he esmentat els altres sentits perquè crec que nihil est in intellectu quod prius non fuerit in sensu —i perdonin la pedanteria.

L'ull, el nas, l'orella i la mà han de ser servits per un cervell adequat a la professió. Les radiografies dels cervells dels directors literaris més competents tendeixen a assemblar-se a una esponja de mar, és a dir, una esponja de veritat. L'esponja absorbeix les sensacions visuals, olfactives, sonores i tàctils de tot el que hem dit. A continuació, després d'una contracció, ha d'expel·lir totes aquestes sensacions en forma d'idea de llibre possible i realitzable, si pot ser d'èxit o, si més no, de prestigi. El cervell que no funciona com una esponja és apte per a qualsevol altra activitat, excepte la de director literari. La summa intel·ligència o la màxima cultura no són totalment necessàries, però el que és imprescindible — com en qualsevol ofici — és l'adequació a la funció encomanada: una característica indefugible de l'ofici és l'esponjositat.

Resta el savoir faire, el tracte social. Davant un autor que presenta un original no hi ha més que una actitud possible: el respecte. L'original pot ser bo o dolent, adequat o no a les característiques de l'editorial, vendible o gens comercial. En qualsevol cas és l'esforç de moltes hores de treball i, fins i tot, en certa manera, un compromís vital de l'autor amb el món. Davant d'aquest fet, un director literari ha de respectar l'esforç il·lusionat, temerari, encertat o fracassat de l'autor. El respecte és de rigor: no hi ha cap excusa per no acceptar, d'entrada, un manuscrit acabat. Una altra cosa són els projectes més o menys utòpics. Davant els tres-cents fulls d'un manuscrit — moltes hores de feina, sovint equivocada — la consideració s'imposa. El que vingui després, serà una altra cosa. Sense respecte no hi ha una possible relació humana i, en conseqüència, la materialització d'una realitat que es presenta, en primera instància, com una incògnita.

J.M. Castellet, Memòries confidencials d'un editor. Barcelona: Edicions 62, 2012, p 21-23.
Darreres entrades:
2019-07-11
00:40
Dos Joans davant un debat poètic. Brossa i Oliver i la polèmica sobre la poesia social / Broch, Àlex ; Bordons, Glòria ; Coca, Jordi ; Guerrero, Manuel (Moderador) ; Candela, Núria ; Secció Llengua i Literatura. Ateneu Barcelonès ; Ateneu Barcelonès ; Fundació Joan Brossa ; Cicle La màgia brossiana: poesia visual, literària i teatral. Ateneu Barcelonès (2019 : Barcelona)
Enregistrament de l'acte "Dos Joans davant un debat poètic. Brossa i Oliver i la polèmica sobre la poesia social", celebrat a l'Ateneu Barcelonès el 6 de juny del 2019. L'acte forma part del cicle 'La màgia brossiana: poesia visual, literària i teatral' de l'Ateneu per commemorar l'any Brossa. [...]
Barcelona : Ateneu Barcelonès, 2019  
2019-06-12
15:01
Lluís Solà: poeta, dramaturg i assagista / Rubio, Carme ; Codina, Francesc ; Abrams, Sam ; Solà i Sala, Lluís ; Coll Mariné, Jaume (Presentació de l'acte) ; Safont i Plumed, Joan (Presentació de l'acte) ; Secció Llengua i Literatura. Ateneu Barcelonès ; Ateneu Barcelonès ; Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris. Universitat de Vic ; Universitat de Vic
Enregistrament de l'acte "Lluís Solà: poeta, dramaturg i assagista", celebrat a l'Ateneu Barcelonès el 8 de maig del 2019. Taula rodona amb Carme Rubio, Francesc Codina i Sam Abrams, moderada per Jaume Coll, al voltant de l'obra de Lluís Solà. [...]
Barcelona : Ateneu Barcelonès, 2019  
2019-05-23
14:12
'Reflexions d'un vell centenari', de Moisès Broggi / Oliveres, Arcadi ; Broggi, Moisès ; Castellet, Josep M. (Presentació de l'acte) ; Ateneu Barcelonès
Enregistrament de l'acte "'Reflexions d'un vell centenari', de Moisès Broggi", celebrat a l'Ateneu Barcelonès el 4 d'octubre del 2011. Arcadi Oliveres pronuncia una conferència que glossa extensament el llibre de memòries del doctor, mentre que aquest adreça unes breus paraules finals com a síntesi del seu pensament adquirit al llarg de l'experiència.
Barcelona : Ateneu Barcelonès, 2011
3 documents
2019-05-04
11:52
La recepción crítica de la obra de John Steinbeck en España entre 1940 y 1964 / Dasca Batalla, Maria (Universitat Pompeu Fabra)
Del resum de l'article: "El objetivo de este artículo es analizar la recepción de la obra de John Steinbeck en España entre 1940 y 1964. El análisis tiene como objeto valorar la lectura en clave social de su obra a partir de la comparación entre la recepción crítica norteamericana y la derivada de las publicaciones españolas. [...]
2015
Anuari TRILCAT, Núm. 5 (2015), p. 21-34 (Estudis)

Inclou un annex amb un llistat de les traduccions al català i al castellà de les obres de l'autor (p.31-34)

2 documents
2019-05-03
11:16
Els retrats de Josep M. Castellet / Caballé, Xavier
2019
Serra d'Or, Núm. 711 (Març 2019), p. 79 (Lectures. Notes de lectura)
   
2019-03-25
16:49
L'hedonisme literari d'un sentimental / Gràcia, Jordi
2019
El País. Quadern, Núm. 1758 (14 febrer 2019), p. 4 (Crítiques. Llibres)  
2019-03-17
18:54
Entre els escenaris de la memòria i l'amistat / Castillo, David
El volum aplega l'últim cicle de la producció en prosa de Josep M. Castellet: 'Els escenari de la memòria', 'Seductors, il·lustrats i visionaris' i 'Tres escriptors amics'.
2019
La República, Núm. 33 (5-11 gener 2019), p. 34 (La República de les Arts. Lletres i Música. Crítica)
   
2019-03-01
11:51
Miquel Martí i Pol: entre la dictadura i el combat / Coromina, Eusebi (Universitat de Vic) ; Col·loqui internacional Verdaguer "1714. Del conflicte a la història i el mite, la literatura i l'art" (9è : 2014 : Barcelona : Vic : Folgueroles)
Del resum: "La trajectòria vital i literària de Miquel Martí i Pol va des de la foscor d'un règim dictatorial i integrista, en la seva adolescència i joventut, fins a la claror guanyada a pols en la maduresa, conjuntament amb bona part de la societat catalana. [...]
2016
Anuari Verdaguer, Núm. 24 (2016), p. 123-142 (Monogràfic: 1714. Del conflicte a la història i el mite, la literatura i l'art. II Jacint Verdaguer. III. Literatura, agitació)  
2019-02-20
12:11
Traspassar la solitud / Škrabec, Simona
Quan es compleixen cinc anys de la seva mort, Edicions 62 homenatja el seu gran director editorial, J. M. Castellet, amb un volum que reuneix els seus retrats literaris.
2019
L'Avenç, Núm. 453 (Gener 2019), p. 58-62 (Mirador. Literatura)
   
2019-02-04
12:33
Castellet té el volant / Guillamon, Julià
Edicions 62 ha reunit en un volum els tres llibres de retrats literaris del crític, editor i intel·lectual de referència en els darrers anys del franquisme Josep M. Castellet (1926-­2014): 'Els escenaris de la memòria' (1988), 'Seductors, il·lustrats i visionaris' (2009) i 'Tres escriptors amics' (2012).
2019
La Vanguardia. Culturas, Núm. 864 (19 gener 2019), p. 8 (Llibres. Retrats literaris)