VEGEU TAMBÉ

Josep M. Castellet a l'AELC

Josep M. Castellet a LLETRA

Josep M. Castellet a Endrets, Geografia Literària

Josep M. Castellet al programa Veus Literàries (Edu3.cat)

Mònica Terribas entrevista Josep M. Castellet a "La nit al dia" (TV3)

Josep M. Castellet a "El divan": entrevista de Sílvia Cóppulo (Catalunya Ràdio)

Josep M. Castellet al programa (S)Avis (Canal 33)

Josep M. Castellet: Presentació de "Dietari de 1973" (Fundació Josep Pla)

Emilio Manzano entrevista Josep M. Castellet a "L'hora del lector" (TV3)

El cantautor Raimon entrevista Josep Maria Castellet(TVE Catalunya)

Terenci Moix entrevista Josep Maria Castellet al programa "Terenci a la fresca" (TVE Catalunya)

Castellet i Benet i Jornet a "L'hora del lector" (TV3)

Josep M. Castellet: 'Mai no havíem estat tan bé i, malgrat tot, no n'hi ha prou' (Vilaweb)

«Para escribir mis memorias, solo me sale el catalán» (Entrevista d'Alejandro Luque a M'Sur)

Veinte años de poesía española: entrevista a José María Castellet (Devuélveme la voz)

Héctor Romero Ramos y Pablo Santoro Domingo: "Josep Maria Castellet: Antología, política, poética" (FES)

JOSEP M. CASTELLET (1926-2014)
La síntesi del que havia après a través dels meus contactes la vaig resumir un dia tot explicant a algú que un director literari era un ull, un nas, una orella i una mà: també, certament, un cervell i un savoir faire social, com veurem després.

L'ull no sols per llegir els originals —feina feixuga i obligada que, en part, es delega en lectors de confiança— sinó també i sobretot per copsar la mirada furtiva dels autors candidats a la publicació d'un llibre quan t'expliquen alguna mentida.

El nas és una altra cosa: com un perdiguer, un director literari ha de flairar constantment. No sé ben bé què: els originals, sens dubte, però també els autors, el gerent de l'empresa i, per si de cas, el Consell d'Administració; però, sobretot, l'aire del temps, vull dir, el de l'època històrica i les seves implicacions culturals, el ventijol de la moda, els prestatges de les llibreries, l'estrany, misteriós i anònim lector que llegeix —cas insòlit— un llibre de la casa a la parada de l'autobús. El sou d'un director literari hauria de ser fixat, bàsicament, pel volum i la finor del seu nas.

L'orella —l'oïda— és un altre element imprescindible: cal escoltar tot el que es diu referent a l'ofici, als llibres publicats, a les malvolences dels competidors o a les dels agents literaris; les xafarderies abundantíssimes que circulen sobre els autors, les seves ambicions, la seva vida social i sexual i la seva situació econòmica; els projectes demencials; els fitxatges d'autors, que són com els dels futbolistes, i els dels directors literaris, que són com els dels entrenadors.

La , finalment, ha de ser una mà esquerra i sensual: esquerra, per tal de saber manipular les complexitats del món literari, i sensual, per tal de saber acariciar i tocar els manuscrits, mètode de coneixement que només saben utilitzar els iniciats: és una mena de lectura pel tacte, com una aplicació del mètode Braille per a vidents.

Potser el lector es preguntarà per què em baso, en la meva caracterització, en quatre dels cinc sentits. Certament, no he esmentat el del gust, perquè llepar, xuclar o mastegar un llibre no ajuda al seu coneixement: més aviat fa fàstic. Ara, com que sóc un materialista he esmentat els altres sentits perquè crec que nihil est in intellectu quod prius non fuerit in sensu —i perdonin la pedanteria.

L'ull, el nas, l'orella i la mà han de ser servits per un cervell adequat a la professió. Les radiografies dels cervells dels directors literaris més competents tendeixen a assemblar-se a una esponja de mar, és a dir, una esponja de veritat. L'esponja absorbeix les sensacions visuals, olfactives, sonores i tàctils de tot el que hem dit. A continuació, després d'una contracció, ha d'expel·lir totes aquestes sensacions en forma d'idea de llibre possible i realitzable, si pot ser d'èxit o, si més no, de prestigi. El cervell que no funciona com una esponja és apte per a qualsevol altra activitat, excepte la de director literari. La summa intel·ligència o la màxima cultura no són totalment necessàries, però el que és imprescindible — com en qualsevol ofici — és l'adequació a la funció encomanada: una característica indefugible de l'ofici és l'esponjositat.

Resta el savoir faire, el tracte social. Davant un autor que presenta un original no hi ha més que una actitud possible: el respecte. L'original pot ser bo o dolent, adequat o no a les característiques de l'editorial, vendible o gens comercial. En qualsevol cas és l'esforç de moltes hores de treball i, fins i tot, en certa manera, un compromís vital de l'autor amb el món. Davant d'aquest fet, un director literari ha de respectar l'esforç il·lusionat, temerari, encertat o fracassat de l'autor. El respecte és de rigor: no hi ha cap excusa per no acceptar, d'entrada, un manuscrit acabat. Una altra cosa són els projectes més o menys utòpics. Davant els tres-cents fulls d'un manuscrit — moltes hores de feina, sovint equivocada — la consideració s'imposa. El que vingui després, serà una altra cosa. Sense respecte no hi ha una possible relació humana i, en conseqüència, la materialització d'una realitat que es presenta, en primera instància, com una incògnita.

J.M. Castellet, Memòries confidencials d'un editor. Barcelona: Edicions 62, 2012, p 21-23.
Darreres entrades:
2020-12-10
21:15
La tancada de Montserrat, cinquanta anys més tard / Lillo i Usechi, Manuel
Es recorda la tancada al monestir de Montserrat de tres-cents catalans vinculats al món de la política i la cultura, que va tenir lloc fa mig segle, en concret, els dies 12, 13 i 14 de desembre de 1970. [...]
2020
El Temps, Núm. 1904 (8 desembre 2020), p. 60-61 (Mirador. Memòria)  
2020-11-10
11:22
Montserrat Sabater, la mano derecha de Barral y Castellet / Geli, Carles
2020
El País. Cataluña, 5 abril 2020, p. 8  
2020-10-19
16:47
Josep M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel. 'Debat sobre [la] cultura catalana' / Amat, Jordi
Es tracta de l'edició, fins ara inèdita, de la conversa sobre cultura catalana que tingué lloc l'estiu de 1967 a Vallvidrera entre Josep M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel.
2019
Dictatorships & Democracies, Núm. 7 (2019), p. 249-254 (Reseñas)  
2020-09-17
11:25
Cultura satèl·lit / Ferré, Xavier
El volum citat recull el debat sobre cultura catalana que va tenir lloc l'estiu de 1967 a Vallvidrera entre Josep M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel.
2019
Caràcters. Segona època, Núm. 89 (2019), p. 36
   
2020-05-27
17:13
L'aventura del diàleg / Hurtley, Jacqueline
El volum ressenyat recull les comunicacions del III Simposi sobre Literatura Comparada Catalana i Espanyola, celebrat el 26 de setembre de 2014, sobre la figura de Josep M. Castellet. També s'hi editen setanta-dues cartes de Josep M. [...]
2017
Blog de l'Escola de Llibreria, 8 maig 2017 (Llibres)
2 documents
2020-04-27
14:42
Una nova oportunitat de llegir la millor Montserrat Roig / Caballé, Xavier
2019
Serra d'Or, Núm. 712 (Abril 2019), p. 79 (Notes de lectura)
   
2020-04-22
11:27
"Dóna gust estar amb ells" / Muñoz i Lloret, Josep M. ; Dia Internacional de la Traducció (2011)
Repàs d'algunes de les traduccions catalanes d'obres italianes a partir de la segona meitat de la postguerra, principalment de novel·les, que l'autor considera com a part del programa del realisme històric que encapçalaven Joaquim Molas i Josep M. [...]
2011
Visat, Núm. 12 (Octubre 2011) (Pescat amb palangre)
2 documents
2020-04-09
09:37
Cinc dècades en l'edició / La Vanguardia
Breu obituari a propòsit de la mort de l'editora Montserrat Sabater, figura clau de la posada en marxa dels premis Formentor i membre de l'equip d'Edicions 62 des del 1984 fins el 2003. També se'n destaca que va ser la curadora del fons personal de Josep M. [...]
2020
La Vanguardia, 9 abril 2020, p. 35 (Obituaris)  
2020-03-18
08:06
La cultura catalana a debat / Cabrera, Carles
El volum citat recull la transcripció de la trobada sobre cultura catalana que va tenir lloc l'estiu de 1967 a Vallvidrera entre Josep M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel.
2020
Serra d'Or, Núm. 722 (Febrer 2020), p. 76-77 (Lectures)
   
2020-03-06
14:04
Discutir com si [la] cultura catalana fos «normal» / Vilanova, Francesc
Sobre la recuperació per part de 'L'Avenç' del debat sobre la cultura catalana celebrat l'any 1967 i que havia quedat inèdit, entre cinc dels més destacats intel·lectuals del moment.
2020
L'Avenç, Núm. 466 (Març 2020), p. 58-61 (Mirador. Història)