VEGEU TAMBÉ

Josep M. Castellet a l'AELC

Josep M. Castellet a LLETRA

Josep M. Castellet a Endrets, Geografia Literària

Josep M. Castellet al programa Veus Literàries (Edu3.cat)

Mònica Terribas entrevista Josep M. Castellet a "La nit al dia" (TV3)

Josep M. Castellet a "El divan": entrevista de Sílvia Cóppulo (Catalunya Ràdio)

Josep M. Castellet al programa (S)Avis (Canal 33)

Josep M. Castellet: Presentació de "Dietari de 1973" (Fundació Josep Pla)

Emilio Manzano entrevista Josep M. Castellet a "L'hora del lector" (TV3)

El cantautor Raimon entrevista Josep Maria Castellet(TVE Catalunya)

Terenci Moix entrevista Josep Maria Castellet al programa "Terenci a la fresca" (TVE Catalunya)

Castellet i Benet i Jornet a "L'hora del lector" (TV3)

Josep M. Castellet: 'Mai no havíem estat tan bé i, malgrat tot, no n'hi ha prou' (Vilaweb)

«Para escribir mis memorias, solo me sale el catalán» (Entrevista d'Alejandro Luque a M'Sur)

Veinte años de poesía española: entrevista a José María Castellet (Devuélveme la voz)

Héctor Romero Ramos y Pablo Santoro Domingo: "Josep Maria Castellet: Antología, política, poética" (FES)

JOSEP M. CASTELLET (1926-2014)
La síntesi del que havia après a través dels meus contactes la vaig resumir un dia tot explicant a algú que un director literari era un ull, un nas, una orella i una mà: també, certament, un cervell i un savoir faire social, com veurem després.

L'ull no sols per llegir els originals —feina feixuga i obligada que, en part, es delega en lectors de confiança— sinó també i sobretot per copsar la mirada furtiva dels autors candidats a la publicació d'un llibre quan t'expliquen alguna mentida.

El nas és una altra cosa: com un perdiguer, un director literari ha de flairar constantment. No sé ben bé què: els originals, sens dubte, però també els autors, el gerent de l'empresa i, per si de cas, el Consell d'Administració; però, sobretot, l'aire del temps, vull dir, el de l'època històrica i les seves implicacions culturals, el ventijol de la moda, els prestatges de les llibreries, l'estrany, misteriós i anònim lector que llegeix —cas insòlit— un llibre de la casa a la parada de l'autobús. El sou d'un director literari hauria de ser fixat, bàsicament, pel volum i la finor del seu nas.

L'orella —l'oïda— és un altre element imprescindible: cal escoltar tot el que es diu referent a l'ofici, als llibres publicats, a les malvolences dels competidors o a les dels agents literaris; les xafarderies abundantíssimes que circulen sobre els autors, les seves ambicions, la seva vida social i sexual i la seva situació econòmica; els projectes demencials; els fitxatges d'autors, que són com els dels futbolistes, i els dels directors literaris, que són com els dels entrenadors.

La , finalment, ha de ser una mà esquerra i sensual: esquerra, per tal de saber manipular les complexitats del món literari, i sensual, per tal de saber acariciar i tocar els manuscrits, mètode de coneixement que només saben utilitzar els iniciats: és una mena de lectura pel tacte, com una aplicació del mètode Braille per a vidents.

Potser el lector es preguntarà per què em baso, en la meva caracterització, en quatre dels cinc sentits. Certament, no he esmentat el del gust, perquè llepar, xuclar o mastegar un llibre no ajuda al seu coneixement: més aviat fa fàstic. Ara, com que sóc un materialista he esmentat els altres sentits perquè crec que nihil est in intellectu quod prius non fuerit in sensu —i perdonin la pedanteria.

L'ull, el nas, l'orella i la mà han de ser servits per un cervell adequat a la professió. Les radiografies dels cervells dels directors literaris més competents tendeixen a assemblar-se a una esponja de mar, és a dir, una esponja de veritat. L'esponja absorbeix les sensacions visuals, olfactives, sonores i tàctils de tot el que hem dit. A continuació, després d'una contracció, ha d'expel·lir totes aquestes sensacions en forma d'idea de llibre possible i realitzable, si pot ser d'èxit o, si més no, de prestigi. El cervell que no funciona com una esponja és apte per a qualsevol altra activitat, excepte la de director literari. La summa intel·ligència o la màxima cultura no són totalment necessàries, però el que és imprescindible — com en qualsevol ofici — és l'adequació a la funció encomanada: una característica indefugible de l'ofici és l'esponjositat.

Resta el savoir faire, el tracte social. Davant un autor que presenta un original no hi ha més que una actitud possible: el respecte. L'original pot ser bo o dolent, adequat o no a les característiques de l'editorial, vendible o gens comercial. En qualsevol cas és l'esforç de moltes hores de treball i, fins i tot, en certa manera, un compromís vital de l'autor amb el món. Davant d'aquest fet, un director literari ha de respectar l'esforç il·lusionat, temerari, encertat o fracassat de l'autor. El respecte és de rigor: no hi ha cap excusa per no acceptar, d'entrada, un manuscrit acabat. Una altra cosa són els projectes més o menys utòpics. Davant els tres-cents fulls d'un manuscrit — moltes hores de feina, sovint equivocada — la consideració s'imposa. El que vingui després, serà una altra cosa. Sense respecte no hi ha una possible relació humana i, en conseqüència, la materialització d'una realitat que es presenta, en primera instància, com una incògnita.

J.M. Castellet, Memòries confidencials d'un editor. Barcelona: Edicions 62, 2012, p 21-23.
Darreres entrades:
2017-07-19
12:16
Gallén, Enric, i José Francisco Ruiz Casanova, eds. 'Josep M. Castellet, editor i mediador cultural' / Saval, José (University of Edinburgh)
2017
Catalan Review, Núm. 31 (2017), p. 166-168 (Reviews)  
2017-05-17
12:14
Josep Maria Castellet, editor i mediador cultural / Murgades, Josep (Universitat de Barcelona)
2017
Llengua & Literatura, Núm. 27 (2017), p. 126-129 (Ressenyes i notes crítiques)  
2017-03-27
12:43
Notes sobre la recepció crítica de la narrativa de Faulkner i Hemingway en la literatura catalans dels anys 40 i 50 / Dasca Batalla, Maria ; Col·loqui Germano-Català (22è : 2010 : Viena)
Anàlisi de la recepció de la narrativa de William Faulkner i Ernest Hemingway entre 1946, "moment en què, després de set anys de suspensió, s'autoritza la publicació d'obres en llengua catalana, amb la prerrogativa del vistiplau previ de la censura, i els anys 60, dècada a partir de la qual s'endegà una dinàmica continuada, òbviament sotmesa a les tisores del censor, de publicació de traduccions al català (bàsicament a través de Proa/Aymà i d'Edicions 62)".
Literatura catalana del segle XX i de l'actualitat, Frankfurt am Main : Peter Lang, 2012 (p. 19-38)
   
2017-03-24
15:30
"La memòria és una forma d'amor". Notes autobiogràfiques en 'Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991', de Montserrat Roig / Francés, Maria Àngels ; Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica (2n : 2001 : Alacant)
Anàlisi dels articles de Montserrat Roig publicats a l'Avui entre setembre de 1990 i novembre de 1991, el 'Dietari obert' que esdevindria el recull pòstum 'Un pensament de sal, un pessic de pebre'. [...]
Memòria i literatura. La construcció del subjecte femení, Paiporta : Denes, 2002 (p. 273-282)
   
2017-02-24
17:03
Gent del Bocaccio. La Gauche Divine / Vallverdú, Marta
Sobre el fenomen de la Gauche Divine i el seguit de canvis socials i culturals que el van envoltar. L'autora en ressegueix la història des del naixement fins a la dissolució tot destacant les personalitats més influents del moviment i els seus interessos principals. [...]
2017
L'Avenç, Núm. 431 (Febrer 2017), p. 26-43 (Focus)
   
2017-01-17
09:46
Quan l'escriptor no tenia rivals / Piquer, Eva
A propòsit de la tasca de Josep M. Castellet com a promotor de la cultura i la literatura catalanes.
2016
Ara. Ara llegim, 24 desembre 2016, p. 45 (He llegit no sé on)  
2016-12-19
12:24
Usurpadors intel·lectuals / Abrams, Sam
"Dues petites anècdotes que giren a l'entorn del mateix tema: els usurpadors intel·lectuals, és a dir, aquelles persones en el món cultural que, per ignorància o prepotència, s'atribueixen alegrement la feina dels altres". [...]
2016
Avui Cultura, 18 desembre 2016, p. 18 (Opinió. Predileccions)  
2016-11-07
11:16
Sobre Josep M. Castellet / Badia, Bartomeu
El volum recull les ponències i col·laboracions del simposi celebrat el 24 de setembre de 2014 sobre la figura de Josep M. Castellet. També s'hi editen setanta-dues cartes de Josep M. Castellet i Joan Ferraté.
2016
Serra d'Or, Núm. 682 (Octubre 2016), p. 79 (Lectures. Notes de lectura)
   
2016-06-22
13:29
[L'aparador] / L'Avenç
2016
L'Avenç, Núm. 423 (Maig 2016), p. 78-81 (L'aparador)
   
2015-12-08
09:25
La solitud catalana / Vilanova i Vila-Abadal, Francesc
A propòsit del pensament polític i cultural de Josep Maria Castellet en relació a Catalunya i al seu encaix amb Espanya.
2013
Ara, 13 novembre 2015, p. 24 (Debat)