Marià Manent, poeta de la traducció

Data:	1988
Resum:	Aquest estudi de Miquel Desclot vol demostrar com la poesia pròpia i la poesia traduïda de Marià Manent són parts integrants d'un sol conjunt literari: les particularitats de les seves traduccions (fragmentarisme, homogeneïtzació del llenguatge poètic dels diferents autors, llibertat en l'anostrament dels textos, publicació de les versions sota el propi nom) responen a una necessitat personal de projectar la pròpia veu en la poesia estrangera.
Document:	Estudi
Matèria:	Escriptors catalans ; Poesia catalana ; Traductors ; Traducció al català ; Poesia xinesa ; Poesia anglesa ; Traducció ; 1916-1988 ; 1900C Manent, Marià ; Manent, Marià (Trad.)
Obres:	Manent, Marià. Poesia anglesa i nord-americana . Barcelona, 1955 Manent, Marià. El gran vent i les heures . Barcelona, 1983 Manent, Marià. L'aire daurat. Interpretacions de poesia xinesa . Barcelona : Proa, 1986 Manent, Marià. Poemes de John Keats . Barcelona, 1985 Manent, Marià. Llibres profètics de William Blake . Barcelona, 1976
Publicat a:	Reduccions. Vic, Núm. 37 (1988, Març), p. 38-44 (Estudis i comentaris. Monogràfic: Homenatge a Marià Manent) , ISSN 2385-4634

Pàgines 38-43

Pàgina 44

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2023-09-30