| Data: |
1996 |
| Resum: |
A propòsit de la manca d'una bona tradició novel·lística catalana, i sobretot d'una novel·la capaç de complir una de les funcions més substancials de la cultura: la facultat d'una societat de mirar-se i criticar-se a si mateixa. Lluís Maria Todó analitza dues possibles causes del perquè no hi ha novel·les en català que parlin de la realitat catalana de manera creïble: un primer fenomen, d'ordre ideològic i històric, seria que els autors catalans no accepten la realitat tal com és i per això l'eviten (la presència d'una comunitat lingüística molt nombrosa nocatalanoparlant només ha estat tractada per escriptors en castellà); i un segon fet, de caire lingüístic, és que l'empobriment del català parlat fa que els escriptors evitin reflectir la realitat tal com és. |
| Nota: |
Text de la conferència pronunciada a la Sala Plana de l'Om de Caixa de Manresa el 30 d'abril de 1996 |
| Document: |
Comentari |
| Matèria: |
Novel·la catalana ;
Escriptors catalans ;
Ideologia ;
Llengua literària ;
Català ;
Conflicte lingüístic ;
Espanyol |
| Publicat a: |
El Pou de Lletres. Manresa, Núm. C/3 (1996, Tardor), p. 15-18 (Monogràfic: Dossier Castelans o catanyols?) , ISSN 1135-9021 |
visitant ::
identificació
