| Resum: |
Del resum: "L'article estudia l'alternança de llengües en la comèdia 'La urbanitat' (1868) de Frederic Soler centrant-se en la transmissió de les normes sociopragmàtiques a la Catalunya vuitcentista. Com a motius de l'alternança es determinen, en primer lloc, el marc legal del teatre a l'època i, en segon, les convencions literàries concernent el paper dels personatges tipus. S'hi afegeix, en tercer lloc, la possibilitat de construir el conflicte català-castellà en els seus vessants socials de burgesia i aristocràcia. No obstant, s'ha de tenir en compte, en quart lloc, el motiu de pes: la versemblança que deriva de l'objecte posat en escena, és a dir, el manual de bona criança, el qual era d'ús exclusivament en castellà. Estudiat com a document sociolingüístic, 'La urbanitat' és un testimoni de la "facilitació del coneixement i de l'ús de la llengua expansiva", és a dir, del castellà (PUEYO 1996, p. 10)". I també: "L'objectiu d'aquest article és, per tant, analitzar el valor de la comèdia La urbanitat "com a document de la història sociolingüística passada" (ARACIL 1983, p. 153) i sondejar la situació fictícia per tal de reconstruir els usos lingüístics de l'època. L'interès primordial recau, però, a relacionar l'ús del castellà amb el gènere textual dels manuals d'urbanitat i amb el tipus de personatge que fa servir aquesta llengua de manera que faci funcionar l'argument de la comèdia". |
visitant ::
identificació
(Pseudònim de Frederic Soler) 
