| Resum: |
"Des de ja fa temps es coneix l'existència d'una sèrie de textos historiogràfics relacionables tots ells amb una versió compendiada de la 'Historia de rebus Hispaniae' de l'Arquebisbe de Toledo Rodrigo Jiménez de Rada. Ja des del primer moment, es vincularen aquests textos al nom de Pere Ribera de Perpinyà, l'única notícia sobre el qual es basa en una referència que hi féu Nicolás Antonio, avui incomprovable, que ha generat l'atribució de l'autoria de l'arquetípic epítom a aquest desconegut personatge. A partir d'aquí, la identificació de l'epitomador amb Pere Ribera s'ha perpetuat fins avui, encara que amb un fonament molt feble perquè, a banda de la possible aparició de futures certeses, ara com ara només en tenim un esment. El conjunt de textos en qüestió, esmentats i relacionats ja per Massó, Coll i Alentorn, Bohigas, etc. , però inèdits en la seva majoria, constitueix una constel·lació de materials dels quals trobem aparicions en contextos diversos, formant part de diferents compilacions, tant en llatí com en català, entre finals del segle XIII i finals del segle XV. Es pot dir que conformen tota una línia historiogràfica medieval, modesta, que sovint transita per carreteres secundàries i que només es prodiga en cercles concrets, que funciona al marge de les quatre grans cròniques i de la resta de la historiografia "oficial", però que té la seva pròpia vida i la seva pròpia personalitat, diferenciada de les altres produccions. Els testimonis que ens han pervingut d'aquesta crònica, doncs, són coneguts però no han estat estudiats, ni tampoc no ha estat mai estudiada la línia com a tal, presa en el conjunt dels textos que la formen. La finalitat d'aquesta tesi doctoral és l'edició, l'estudi i l'anàlisi de la transmissió dels materials al·ludits considerant-los globalment sota el nom de 'Crònica d'Espanya' (CdE), el títol que en dóna el testimoni més conegut" [De la introducció]. |