«Voler» + infinitive in Catalan: From the imminence aspectual periphrasis to the epistemic and evidential marker (from the 13th century to the present day)

Data:	2015
Resum:	"El català actual coneix les locucions 'vol ploure' i 'vol caure', amb el significat 'presentar indicis que ha de [esdevenir-se alguna cosa]' (DDLC, s. v. 'voler', 5). Aquestes estructures són solament una resta de la perífrasi aspectual d'imminència 'voler + infinitiu' present en català antic i modern, així com en altres llengües romàniques, si més no en època medieval (com l'occità, el francoprovençal, el francès o l'italià). En aquest estudi provem de descriure i explicar el procés de construccionalització (seguint Traugott 2012 i Traugott i Trousdale 2013) pel qual aquest estructura, saturada amb els infinitius 'ploure' o 'caure', assumirà un valor epistèmic/evidencial des d'època moderna (segles XVII i XVIII), que és el que coneix la llengua actual. D'aquesta manera, la perífrasi descriurà, des del llatí clàssic i fins al català actual, una tendència Desig > Intenció > Imminència > Epistemicitat/Evidencialitat" (Abstract de l'article).
Nota:	Inclou referències bibliogràfiques (p. 29-31)
Document:	Estudi
Matèria:	Locució ; Verb ; Català ; Història de la llengua ; Canvi lingüístic ; Semàntica
Publicat a:	Catalan Journal of Linguistics, Vol. 14 (2015), p. 11-31, ISSN 2014-9719

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2017-05-10, darrera modificació el 2023-06-17

El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.

Els administradors del sistema han estat avisats.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat