|
1.
|
Evidències que no ho són
/
Rodríguez Mariné, Maria
Sobre el lliscament semàntic entre "evidència" i "indici", causat per la interferència del mot anglès "evidence". Si bé "evidence" té un sentit instrumental que permet "presumir alguna cosa amb algun fonament", la nostra "evidència" no el té: aquesta definició correspondria a "indici". [...]
2019
Ara, 16 juny 2019, p. 47 (Debat. La invasió subtil)
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
|
Innovació i invenció terminològica
/
Estany, Anna
L'autora estudia, en primer lloc, "el concepte d'innovació i la seva relació amb la invenció i la creativitat; en segon lloc, la seva transcendència a l'epistemologia i metodologia de la ciència, i finalment, la interpretació que podem fer dels canvis en la terminologia a partir dels conceptes d'innovació, invenció i creativitat analitzats".
2017 -  10.2436/20.2503.01.110
Terminàlia, núm. 16 (Desembre 2017), p. 44-46 (Monogràfic: Terminologia per als invents i les patents)
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
Els pronoms forts en les oracions existencials del català
/
Villalba, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona)
De l'abstract: "En aquest article defenso que la distribució restringida dels pronoms forts en les oracions existencials del català és la conseqüència, no pas de l'Efecte de Definitud, com s'ha assumit de manera habitual, sinó de la combinació de les condicions informatives que imposa l'oració existencial, que requereix que el pivot sigui contrastiu, amb la naturalesa pragmàtica del contrast en les formes pronominals, que impedeix la lectura contrastiva justament en aquesta posició. [...]
2018
Caplletra, Núm. 65 (Tardor 2018), p. 69-94 (Miscel·lània)
2 documents
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
De la poitrine a la freixura: traduir el cos i l'esperit, a propòsit d'uns versos de 'La Cassandre' de Pierre de Ronsard
/
Capllonch, Begoña (Universitat Pompeu Fabra)
De l'abstract de l'article: "En aquest article examinarem, a partir d'exemples concrets extrets dels sonets de 'La Cassandre' de Pierre de Ronsard, algunes de les dificultats que suposa traduir a la llengua catalana la matisació lèxica d'aquest poeta de La Pléiade; i no només per l'específic tractament semàntic amb què l'autor perfilava els seus versos, sinó per les transformacions que a la seva època estava experimentant la llengua francesa, i perquè traduir a llengües properes pot provocar que sota aparents similituds de significat es perdin diferències de to i de matís: és a dir, justament aquells aspectes estilístics que caracteritzarien la veu de Ronsard enmig de la poesia francesa de tradició petrarquista".
2018
Anuari TRILCAT, juliol 2018, p. 121-137 (Estudis)
2 documents
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
|
L'estructura argumental dels predicats derivats
/
Lorente Casafont, Mercè (Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra) ;
Cabré i Castellví, M. Teresa (Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra)
L'article té per objectiu qüestionar el funcionament dels processos derivatius en català, castellà i basc i fer-ne una anàlisi minuciosa. Així, s'estudien els processos recategoritzadors i no recategoritzadors, com a únic aspecte que afecta la sintaxi de les unitats lèxiques derivades. [...]
1997-1998
Estudi General, Núm. 17-18 (1997-1998), p. 67-78 (Estudis de Morfologia)
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.
