Resum: |
Els autors revisen algunes nocions populars sobre com era la prosa de la cancelleria reial, amb la intenció de desmitificarla i analitzar-la de forma objectiva. Inclou un detallat inventari de recursos sintàctics i estilístics extret de Fabra (p. 236-245). Conclouen, entre d'altres, que "la historiografia ha creat el mite de la "superllengua" pròpia dels temps fabulosos de l'Edat Mitjana, quan Catalunya era un estat poderós", però "des d'un punt de vista estilístic, pel que fa a la creativitat i a la riquesa del llenguatge, tenim la sensació que, en relació amb la prosa de Ramon Llull, la llengua cancelleresca no sols no representa cap avenç, sinó que, fins i tot, podem considerar que en queda uns passos enrere". |