| Data: |
2012 |
| Resum: |
L'estudi analitza la presència i les relacions que mantingueren diferents generacions d'intel·lectuals mallorquins amb els Jocs Florals de Barcelona. Margalida Tomàs proposa alguns factors per explicar la participació desigual dels mallorquins al llarg del temps en el certamen. Per a molts escriptors mallorquins, es Jocs Florals suposaren un estímul per adoptar el català com a llengua poètica. Si bé Mallorca complí un paper imprescindible en el moviment de recuperació lingüística i literària anomenat Renaixença, a partir dels anys vuitanta del segle XIX, els lligams entre els escriptors mallorquins i els catalans es debilitaren. S'encetà una polèmica sobre un suposat centralisme dels Jocs Florals de Barcelona. Marià Aguiló volgué acabar amb aquest centralisme mitjançant l'elaboració d'uns nous estatuts per al certamen que garantissin la unió i la germanor entre catalans, valencians i mallorquins. Malgrat això, el nou reglament no agradà a tothom i fou suprimit ràpidament. Així, en iniciar el segle XX, Mallorca es proveí dels seus propis certàmens. |
| Nota: |
Inclou un apèndix amb una taula en què hi consten les dades de la presència mallorquina als Jocs Florals (1859-1900). Hi apareixen els mantenidors i els premiats mallorquins (p.73-73-76) |
| Document: |
Estudi |
| Matèria: |
Intel·lectualitat ;
Relacions culturals ;
Escriptors catalans ;
Jocs florals ;
Llengua literària ;
Català ;
Ideologia lingüística ;
Ideologia ;
Catalanisme
Aguiló, Marià 
;
Amer, Miquel Victorià
;
Forteza, Guillem
;
Pons i Gallarza, Josep Lluís
;
Penya, Pere d'Alcàntara
;
Jocs Florals de Barcelona
|
| Publicat a: |
Randa, Núm. 69 (2012), p. 49-76 (Homenatge a Anthony Bonner, 3) , ISSN 0210-5993 |
visitant ::
identificació
