Resum: |
L'estudi tracta la relació de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Blai Bonet amb l'Escola Mallorquina i els reclama com a renovadors de la poesia mallorquina. Malgrat haver sorgit d'aquesta mateixa Escola i en un primer moment haver-s'hi acostat, a causa del seu nou tractament del classicisme i del paisatge, se'n distanciaren posteriorment per aportar noves tendències a la poesia insular, per molts caracteritzada de tancada i endarrerida. L'estudi s'organitza en els apartats següents: "La figura de B. Rosselló-Pòrcel als anys 50", en què s'explica la concepció que en tenien els detractors de l'Escola i els seus defensors; "L'Escola Mallorquina en la formació de B. Rosselló-Pòrcel", en què s'expliquen els inicis poètics de Rosselló a la publicació "Luz y vida" i les marques d'influència que s'hi distingeixen, s'aclareix la manca de revolta del poeta enfront de l'Escola a la qual se sent, de qualque manera, lligat, i el moment de màxima proximitat amb l'Escola per mor del seu contacte amb Miquel Ferrà; "B: Rosselló-Pòrcel, entre l'Escola Mallorquina i els seus detractors", en què es dibuixen les línies intel·lectuals de Rosselló que conflueixen amb l'Escola i les que l'allunyen; "Blai Bonet: entre l'Escola Mallorquina i els clàssics", en què s'exposa a traves de la crítica literària el procés d'admiració i posterior refús de la poètica de Blai Bonet per part de l'Escola, la presència de Costa i Llobera i Joan Alcover en la seva poesia i la seva nova visió i ús del classicisme; "Conclusió". |