| Fecha: |
1997 |
| Resumen: |
Castellanos il·lustra com, "fins el 1984, el Modernisme naixent respecta el poeta -Verdaguer- però es nega a acceptar el mite de la seva excepcionalitat". L'autor matisa, però, que a partir d'aquesta data es produeix "un procés no gens unívoc de reconstrucció del mite" i Verdaguer es converteix en una figura que "actua com un mirall en el qual cadascú llegeix allò que vol". Malgrat aquesta diversitat de lectures, la imatge del Verdaguer contructor de la llengua i la de poeta de la Natura són les que passen a un primer pla. Acaba la seva reflexió apuntant que resta "tot un estudi per fer: què hi ha realment de Verdaguer en la llengua literària actual?". |
| Contiene: |
Conté els següents apartats: "Verdaguer i el primer Modernisme" (p. 19-24), "Verdaguer i la societat literària del tombant de segle" (p. 24-33), "La lectura modernista de Verdaguer" (p. 33-36), "Un mite indiscutible" (p.36) i "Verdaguer, figura històrica" (p. 47-49)
|
| Nota: |
L'estudi és un ponència presentada al "IV Col·loqui sobre Verdaguer" (1995) i també va ser publicat dins l'Anuari Verdaguer'. Va ser modificat per ser inclòs al llibre citat |
| Documento: |
Estudi |
| Materia: |
Escriptors catalans ;
Poesia catalana ;
Recepció de la literatura ;
Modernisme ;
Influència literària ;
Llengua literària ;
1845-1902 ;
1840X ;
1850L ;
1900X
Verdaguer, Jacint 
;
L'Avens : publicació
;
L'Atlàntida : publicació
;
Catalònia : publicació
;
Joventut : publicació
;
Pèl & Ploma : publicació
|
| Publicado en: |
Literatura, vides, ciutats / Jordi Castellanos, Barcelona : Edicions 62, 1997 (p. 19-49) |
visitante ::
identificación
