| Resum: |
Marià Manent opina sobre "la nova poètica historicista", la del realisme històric, aplicada a la poesia catalana actual, si bé contextualitza el seu discurs en el debat històric entre una poesia conceptuada com a més utilitària, "que incita a l'acció", i una "poesia pura". Per les dades que aporta, l'autor sembla fer referència a l'antologia 'Poesia catalana del segle XX' de Josep M. Castellet i Joaquim Molas. Manent considera que alguns poemes antologats "seria difícil d'incloure'ls en un concepte rigorosament definit de "realisme històric"", i cita versos de Miquel Bauçà, Gabriel Ferrater i Pere Quart, i conclou que "ben mirat, més val no limitar els temes ni els llenguatges de la poesia". |