Resum: |
Helena Alonso analitza la recepció crítica de l'obra poètica de Joan Salvat-Papasseit a les revistes literàries dels anys vint i trenta del segle XX. D'entrada, Alonso examina els primers textos crítics sobre l'obra de Salvat-Papasseit, en un moment dominat pel moviment noucentista, i es pregunta quin paper té aquesta primera recepció en la fixació de la recepció posterior. L'autora constata que molts dels temes que apareixeran posteriorment ja s'anuncien en aquesta recepció primerenca: "la importància de la biografia, la qüestió avantguardista, l'evolució de l'obra poètica, la temàtica amorosa. . . ". La recepció crítica de l'obra salvatiana és dividida en dos moments: un primer moment que va dels seus inicis poètics fins a l'any de la seva mort, el 1924, un any a partir del qual decau la recepció de Salvat-Papasseit, i un segon moment que arriba l'any 1934, amb la publicació de l'article "Joan Salvat-Papasseit" de Joan Teixidor a la 'Revista de Catalunya', el primer text que intenta un examen seriós de l'obra salvatiana, i que, en paraules d'Alonso, "enceta una línia interpretativa, un tipus de lectura, que ha creat una tradició que perdurarà durant molt de temps, a més a més, per la poca incidència de la recepció salvatiana en els anys posteriors". També rep un tractament especial la qüestió de l'avantguardisme en la crítica sobre l'obra salvatiana. |