| Resum: |
Jordi Llovet reflexiona, a partir del terme "Weltliteratur" (literatura universal) encunyat per Goethe, sobre la tensió que es genera entre la comunió de les literatures de tots els pobles, d'una banda, i de l'altra, l'orgull de cada poble per la seva llengua i la seva literatura. Tot seguit, constata que la traducció és la manera a través de la qual es produeix aquesta comunió amb una literatura estrangera: en aquest cas, Catalunya ha necessitat, i ha dut a terme, un gran exercici d'apropiació de la literatura estrangera (especialment de la mà de modernistes i noucentistes). Gràcies a aquest esforç, la literatura catalana assolí un nivell homologable a la resta de literatures, però malgrat això, per altres factors no estrictament literaris, la literatura catalana no ha estat suficientment traduïda a altres llengues, i aquesta és la tasca pendent, que ha emergit ara amb motiu de la Fira de Frankfurt de l'any 2007. |