Resum: |
L'estudi analitza el paper de la traducció en la consolidació d'una terminologia mèdica per a les llengües modernes. En aquest resultat hi han intervingut, a més dels traductors, molts altres agents i interessos diversos al llarg de la història. Bertha M. Gutiérrez observa, primerament, la tasca de creació neològica, estrictament necessària en aquest àmbit. També els manlleus, que comporten una intervenció voluntària del traductor, són objecte d'estudi, així com aquells casos en què s'ha optat erròniament per la neologia. L'article escateix com aquestes solucions lingüístiques han influït en l'elaboració del mateix discurs científic. En alguns casos, la finalitat de la traducció ha estat determinant per al resultat final dels textos: el públic al qual s'adreça és un element a tenir en compte. Així mateix, la traducció ha estat decisiva de cara a la creació de gèneres discursius que han donat lloc a una lexicografia especialitzada. Totes aquestes possibilitats són degudament exemplificades per l'autora. |