Abstract: |
Josep Pujol analitza la traducció catalana íntegra de les 'Heroides' d'Ovidi, feta pel capellà reial Guillem Nicolau entre 1389 i 1390, amb l'objectiu d'identificar el text que el traductor utilitzà i la influència de l'aparat acadèmic d'aquest text en el resultat final de la seva traducció. L'estudi aprofundeix en les característiques d'aquesta traducció i en reporta l'origen: una petició de Joan I i de la reina Violant. Quant a la manca de glosses en els textos conservats, l'autor demostra que hi va haver una tradició manuscrita amb aparat complementari que no s'ha conservat, i ho justifica per la traducció castellana contemporància de l'obra, feta a partir de la catalana de manera "literal i exacta". Tot seguit, Pujol ofereix una substanciosa quantitat d'exemples de les glosses de la versió castellana i justifica que són, també, una traducció de les glosses de Guillem Nicolau. Aquesta tesi queda evidenciada, a més, per l'ús que fa Joanot Martorell de les 'Heroides' al 'Tirant lo Blanch', servint-se, segons tots els indicis, d'una versió catalana glossada del text. |