Entre la dixi i la definitud: els verbs de moviment resultatiu en català

Data:	2005
Resum:	Sandra Montserrat estudia l'extensió semasiològica dels verbs "anar" i "venir" en la llengua catalana antiga (segles XII-XVI) i en l'actual, tenint en compte que es tracta de verbs díctics. L'estudi destaca la dificultat, quant a la llengua medieval, d'establir la diferència semàntica entre els verbs "anar" i "venir", atès que "la funció díctica implica la participació del parlant en la concepció de l'escena". Amb tot, es pot deduir que "venir" i "anar" designaven, respectivament, la implicació i la no-implicació en l'escena. Cap al segle XVI "venir" hauria perdut, a favor d'"anar", l'àmbit de la tercera persona. Les causes d'aquesta pèrdua s'expliquen per la imatge esquemàtica d'aquests dos verbs i la seva representació de l'espai, també donada pels adverbis. "Venir" és, així, el verb de la proximitat, emparentat amb "ací", mentre que "anar" representa l'allunyament o del moviment no definit, i entronca amb "allà" o "allí".
Nota:	Inclou bibliografia (p. 79-83)
Document:	Estudi
Matèria:	Verb ; Semàntica ; Gramàtica històrica ; Llengua escrita ; Edat mitjana ; Adverbi ; Català
Publicat a:	Caplletra. València, núm. 39 (2005, Tardor), p. 61-83, ISSN 2386-7159

Sumari

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2023-09-23

El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.

Els administradors del sistema han estat avisats.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat