| Resum: |
Enric Cassany estudia la figura i l'obra de Juli Francesc Guibernau. L'article comença amb una introducció que evidencia la manca d'atenció que ha patit aquest escriptor, a causa de les orientacions de la historiografia literària, majoritàriament negligents amb la literatura popular del temps de la Restauració. Cassany deriva cap a "les relacions entre literatura culta i literatura popular en el si d'una literatura nacional", amb el benentès que separar-les taxativament és pecar de simplicitat, i finalment passa a tractar les especificitats de l'autor analitzat. Presenta Juli Guibernau com un "aficionat persistent i prolífic com pocs", i en destaca la influència, acceptada per ell mateix, de Pitarra sobre la seva obra. Més endavant, esgrana els focus d'interès de la seva obra i transcriu, a tall d'exemple, diversos fragments de poesies festives o bé epigramàtiques del recull 'Fruyta del temps' i d'altres publicacions, tot subratllant la traça i l'èxit demostrats en les poesies humorístiques editades en quaderns no datats, així com en el teatre, aquí menys tractat. Per últim, Cassany es fa ressò del parer generalment negatiu (amb escletxes) de modernistes i noucentistes davant d'aquesta mena de productes populars, exemplificant-ho amb la recepció de l'obra de Pitarra. La gran excepció en aquest ambient més aviat silenciador és Santiago Rusiñol, figura on conflueixen els corrents popular i culte de la cultura. |
visitant ::
identificació
;
Gumà, C. 
