| Resum: |
Guillem Calaforra indaga sobre el nou paradigma sociològic de la definició social, explorant-ne els lligams amb l'anàlisi crítica del discurs i la noció weberiana de "legitimitat". Sense invalidar l'articulació de les tres variables independents que integren el model aplicat per Ernest Querol, Calaforra proposa una anàlisi detallada dels continguts de les representacions socials; apel·la a la necessitat de tenir en compte els fonaments històrics i contingents de tot context estudiat: suggereix una dissecció més fina i omnicomprensiva, a la manera foucaltiana, dels mecanismes de poder i manifesta raonades prevencions respecte del valor teòric que té el subjecte, ni que sigui el subjecte reflexiu de la tradició frankfurtiana, com a unitat de mesura sociolingüística. La qüestió medul·lar que planteja Calaforra és com es lliguen les representacions socials amb les actuacions lingüístiques. L'autor proposa d'abordar el problema tot relacionant el discurs, la ideologia i la creació de legitimitat social, que no deixen de ser tres vessants d'una mateixa realitat omnipresent i efectiva. La legitimitat no és una abstracció analítica, ni un ens ontològicament preestablert, sinó una dimensió pragmàtica de la comunicació social i dels discursos en què s'encarna. La proposta és, doncs, ben dinàmica, i defuig tant el mecanicisme hiperideologitzat d'ascendent marxista com el relativisme discursiu postmodern. D'altra banda, l'autor suggereix la integració dialèctica de molts aspectes discursius en l'anàlisi de les situacions de multilingüisme, inclosa l'autocrítica del subjecte contingent que crea discurs teòric. |
visitant ::
identificació
;
Querol Puig, Ernest 
