| Resum: |
Jordi Parramon fa un estudi mètric del llibre 'Sol i de dol' de J. V. Foix. L'autor presenta els resultats quantitatius quant a la rima dels sonets del recull així com un estudi del lèxic del mots de final de vers. Segons l'autor, amb l'estudi d'aquest aspecte dels sonets de Foix, podem concloure que els poemes presenten "una sèrie de trets arcaïtzants (construcció dels quartets i alguna vegada dels tercets d'acord amb models testificats, rimes masculines predominants o úniques en força casos, ús exclusiu del decasíl·lab [. . . ]) però també innovacions. [. . . ] Aquesta barreja d'elements cristal·litza en un model de sonet oposat al tradicional del Renaixement i el Barroc. ". |
visitant ::
identificació
