Resumen: |
Manuel Molins repassa de manera condensada el teatre independent que es va fer al País Valencià (especialment a València i a les comarques més properes a la capital) entre 1970 i 1978, i en distingeix cinc grans tendències: el "sainet-boomerang", que es replanteja el sainet tradicional per fer-ne una arma crítica; el "teatre de l'altra memòria", que treballa damunt fets oblidats de la pròpia història; "el joc dels signes i la sorpresa", que experimenta amb les tendències semiòtiques del moment; "el grotesc", amb la intenció de divertir a través de l'estranyesa i l'absurditat crítica; i la renovació del teatre infantil. El repàs de Manuel Molins conté informació sobre les companyies teatrals esmentades: les seves obres més significatives, els autors, directors i actors, etc. Es fa especial atenció a la mateixa trajectòria de Manuel Molins i al Grup 49. L'autor també explica la seva concepció del fet teatral, de què entén per teatre "valencià", dels Països Catalans, i de les relacions i les diferències cronològiques entre el teatre independent de València i de Barcelona. També contextualitza el teatre valencià just abans de l'emergència dels grups independents, i fa referència a diverses opinions crítiques que manipulen el passat de manera interessada. |