Resum: |
Sílvia Coll-Vinent analitza la influència de la 'Nouvelle Revue Française' sobre la crítica literària catalana, especialment pel que fa a la novel·la. El cas paradigmàtic de la fructífera influència d'aquesta revista la troba en la recepció paral·lela de les obres de Meredith i de Proust, generadores d'un debat sobre l'abast psicològic en els personatges novel·lístics i sobre el paper de la moral en el gènere. A Catalunya, Maurici Serrahima i, en segon terme, Domènec Guansé van ser els receptors principals d'aquesta polèmica, tot adaptant-la a les seves crítiques, per bé que les seves conseqüències van quallar àmpliament en els diversos sectors crítics catalans. El debat, que entroncava amb el problema de la versemblança psicològica en tensió amb la integritat del jo (la irrupció de Proust hi tenia un paper central), derivava cap a l'esfera moral de la novel·la, però en la dimensió psicològica del terme, com a "desllorigador de la versemblança del personatge". |