| Resum: |
Pere Gimferrer desemmascara algunes idees poc fonamentades o directament errònies sobre la poesia de Gabriel Ferrater. La més important és la que el classifica com a "poeta realista que parla d'aspectes de l'experiència" i l'acosta, indefectiblement, a l'obra de Gil de Biedma. Per l'autor, això és reduccionista i caricaturesc, i cal establir que la poesia ferrateriana va molt més enllà (són poemes que "s'imposen per la seva ambigüitat"), ultra l'acotació de l'autor de 'Las personas del verbo' a un model poètic més fidel i cenyit a la poesia de l'experiència. Gimferrer també desmenteix una suposada benevolència en la recepció primerenca de la seva poesia, i relativitza la pregonada facilitat de la seva llengua literària. Per últim, i després de destacar la manca d'un seguiment directe per part d'altres deixebles, lamenta la manca d'una escola crítica catalana que perfeccioni la recepció del poeta reusenc. |
visitant ::
identificació
;
Gil de Biedma, Jaime 
