| Resum: |
Jordi Malé analitza l'assaig 'La poesia de Carles Riba', de Gabriel Ferrater, i n'extreu notables encerts de lectura però també alguns errors. L'estudiós destaca com, per una banda, l'autor de 'Les dones i els dies' l'encerta quan valora l'excepcional nivell ribià d'exigència lingüística respecte de la pròpia tradicció poètica (amb la prova de tensió i concentració de sentit en els mots que això suposava) o quan assevera que no hi ha proves, en la poesia de Riba anterior a l'exili, d'un cristianisme assumit més que com a recurs cultural. Ferrater, però, no exhibeix el mateix grau de rigor en l'anàlisi de 'Tres suites', i en fa una lectura reduccionista partint de la influència formalista de Valéry. Així mateix, el poeta i crític reusenc magnifica les suposades tensions (poètiques i personals) entre Riba i Carner i alimenta, a més, una "llegenda" segons la qual el poeta de les 'Estances' hauria resultat "explotat" per Cambó i la Fundació Bernat Metge i, per extensió, pel catalanisme. La condició fal·laç d'aquest darrer prejudici és demostrada per Malé amb documentació fefaent. |