Resum: |
Jordi Carbonell comença preguntant-se els motius del bandejament de Gabriel Alomar de l'escena intel·lectual i literària del seu temps. Creu que és per desobeir la dreta i tendir a un nacionalisme d'esquerres i republicà, que fou silenciat. L'autor dóna proves, sobretot a través de fragments d'articles d'Alomar, de la innegable modernitat de l'escriptor mallorquí pel que fa a la seva ideologia política i a la centralitat que hi té la unitat de la llengua catalana i dels Països Catalans. La incomoditat d'aquesta clara filiació nacional propicià, en la majoria de sectors poderosos, la desaparició de les referències a Gabriel Alomar. Carbonell destaca amb èmfasi el precedent crucial que representa com a primer ideòleg que uní els conceptes socialisme i catalanisme i que es plantejà el tema de la immersió lingüística i nacional dels obrers als antípodes de qualsevol mena de paternalisme. |