Els catalans, ens inhibim dels problemes culturals?

Data:	1964
Resum:	Amb motiu d'una campanya sobre la necessitat d'un teatre oficial a Barcelona, Jordi Carbonell amplia el debat a un teatre oficial català, estès a tot l'àmbit geogràfic del Principat. En l'aspecte geogràfic, també parla de la necessitat de potenciar un teatre autòcton a València i a Ciutat de Mallorca, i de crear companyies itinerants. Pel que fa als aspectes socials d'aquest teatre, demana que estigui vinculat a la seva base social, a la classe obrera i a la classe mitjana, un teatre nacional arrelat a la realitat del poble i en contacte amb el teatre universal. El descriu com un teatre atent a l'actualitat, que sigui assequible econòmicament i que contribueixi a la formació d'una cultura teatral. Pel que fa a la llengua, demana que aquest teatre sigui en català. Finalment, tracta el tema de les subvencions i la necessitat de fer sentir la pròpia veu, de reclamar un teatre propi, "estretament articulat a la nostra realitat social i nacional".
Document:	Comentari
Matèria:	Teatre català ; Política teatral ; Política cultural ; Cultura catalana ; Català ; 1964 ; Barcelona ; Catalunya ; València ; País Valencià ; Mallorca ; Illes Balears ; 1960X
Publicat a:	Serra d'Or. Barcelona, Any VI, segona època, núm. 1 (1964, Gener), p. 45-46 (El teatre. Al marge de l'escena) , ISSN 0037-2501

Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2023-09-07

El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.

Els administradors del sistema han estat avisats.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat