| Resum: |
Amb motiu d'una campanya sobre la necessitat d'un teatre oficial a Barcelona, Jordi Carbonell amplia el debat a un teatre oficial català, estès a tot l'àmbit geogràfic del Principat. En l'aspecte geogràfic, també parla de la necessitat de potenciar un teatre autòcton a València i a Ciutat de Mallorca, i de crear companyies itinerants. Pel que fa als aspectes socials d'aquest teatre, demana que estigui vinculat a la seva base social, a la classe obrera i a la classe mitjana, un teatre nacional arrelat a la realitat del poble i en contacte amb el teatre universal. El descriu com un teatre atent a l'actualitat, que sigui assequible econòmicament i que contribueixi a la formació d'una cultura teatral. Pel que fa a la llengua, demana que aquest teatre sigui en català. Finalment, tracta el tema de les subvencions i la necessitat de fer sentir la pròpia veu, de reclamar un teatre propi, "estretament articulat a la nostra realitat social i nacional". |
visitant ::
identificació
