| Resum: |
L'estudi d'Abraham Mohino se centra en la producció poètica de Mercè Rodoreda. S'inicia amb una contextualització històrica de l'etapa durant la qual l'autora s'aboca a fer poesia, cronològicament situada entre 1946 i 1960; són els anys d'exili, a París primer i a Ginebra més tard, marcats per determinades circumstàncies d'ordre personal: les dificultats econòmiques, la paralització d'un braç, la impossiblitat de dedicació a un gènere com el novel·lístic, les relacions amb Armand Obiols, etc. Mohino remarca l'amistat epistolar amb Josep Carner com una de les motivacions que l'empeny al conreu poètic d'una manera permanent durant alguns anys, ja que el poeta actua com a mestre intel·lectual per a l'autora, la qual li envia les composicions perquè li siguin convenientment comentades i corregides. Tot seguit, és analitzada amb força detall la producció literària, d'entre la qual destaca el cicle intitulat 'Món d'Ulisses', sonets que recreen diversos passatges de l''Odissea' homèrica i que l'estudiós veu, en molts casos, com a objectivacions d'aspectes biogràfics de Rodoreda: la conflictiva relació afectiva amb Obiols, l'experiència d'exili, la idea sempre propera de la mort, etc. Altres grups, com 'Albes i nits' o 'Bestioles', fan palesa l'amplitud d'interessos de Mercè Rodoreda, alhora que són il·lustratius dels canvis de veu, registre i estil a què sotmet la seva pròpia creació lírica. És comentada la tasca de recuperació dels textos originals, així com la reconstrucció dels conjunts poètics, a partir de les referències externes (cartes, entrevistes, premis als Jocs Florals, publicació en revistes). |
visitant ::
identificació
;
Obiols, Armand 
